logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter

CONFERÈNCIES I DEBATS

Conferència

Les ciutats en la construcció d’Europa
Oriol Nel·lo
Geògraf i polític

Dilluns

Cicle: Les bases culturals i socials de l'Europa actual

«Si observem Europa des d’un satèl·lit, veurem una constel·lació de punts o taques de llum. El que no veurem són les fronteres entre estats o regions […]. L’organització d’aquests punts de llum, que són el reflex de les nostres ciutats, traça certes vies, assenyala concentracions i revela espais buits. L’únic camí que porta del món actual d’estats cap al món global, cap al món obert, cap al món sense fronteres, és precisament aquest: és una ruta que travessa el món de les ciutats i l’Europa de les regions» (Pasqual Maragall, 1999).

Europa té una llarga tradició urbana. De fet, és una de les parts del món on el procés d’urbanització és més antic i els seus resultats més visibles: la major part de la població europea viu en àrees urbanes i, en diversos moments de la història, les ciutats del continent —Roma, París, Viena, Londres…— han pogut ser vistes com l’epítom del desenvolupament urbà i de les formes de vida que hi estan associades.

Tanmateix, avui les ciutats europees es troben afectades per un conjunt de canvis profunds i decisius. En primer lloc, la dispersió de la urbanització i la integració del territori estan dissolent la forma tradicional de la ciutat i posen, fins i tot, serioses dificultats a l’hora de definir allò que és ciutat i allò que no ho és pas. En segon lloc, la població de les ciutats no només està envellint, sinó que també s’està diversificant amb l’arribada de contingents vinguts d’altres continents: Europa, que en els darrers dos segles havia estat un dels focus principals dels moviments migratoris mundials, esdevé ara en bona mesura terra d’arribada. D’altra banda, l’economia de les ciutats europees, que s’havien comptat entre les més grans i poderoses del planeta, ha de competir ara amb les activitats establertes en altres àrees urbanes que molts europeus tindrien moltes dificultats per situar en un mapa. Finalment, el projecte polític i institucional de construcció de les institucions europees, impulsat en gran manera des de les ciutats, es troba avui en crisi per una doble raó: d’una banda, les polítiques neoliberals impulsades des de les institucions europees han allunyat part important de la població del projecte europeu; i, de l’altra, la constatació dels costos socials de la globalització desregulada ha provocat arreu del continent un renaixement de les pulsions nacionalistes.

En aquest context, complex i conflictiu, quin és el futur de les ciutats europees? És possible planejar-ne el desenvolupament per fer-lo més respectuós ambientalment i més equitatiu des del punt de vista social? De quina manera podrien governar-se els canvis socials i culturals a les ciutats per facilitar la cohesió i la convivència? Davant el retrocés de l’estat del benestar, evident en la major part dels països europeus, podrien concebre’s noves polítiques urbanes per fer front a la desigualtat social? Quin paper hi podrien tenir els moviments i les iniciatives ciutadanes que, a redós de la crisi, s’han estès en tantes ciutats europees? En el marc d’una economia i una societat creixentment integrada i mundialitzada, es pot donar des de les ciutats una resposta efectiva als conflictes, a la violència i al xoc d’interessos socials? En definitiva: les transformacions socials i polítiques de les ciutats poden ser la palanca per a la construcció d’una nova Europa?

04 de desembre de 2017 a les 18:30h
Palau Macaya, Passeig de Sant Joan, 108, Barcelona

INSCRIU-TE AQUÍ