logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter twitter

CURSOS

Curs

Formes de la crònica. Els periodistes escriptors
Ana Basualdo
Periodista i escriptora

Els dimarts 2, 9, 16, 23 i 30 d’octubre de 2018, de 18 a 20 hores.

Idioma: castellà.


El curs tracta sobre els diversos models de crònica que han practicat, tant en els seus textos periodístics com literaris, escriptors como José Martí, Djuna Barnes, Truman Capote, Irene Polo, Josep Pla, Juan Goytisolo, Louis Aragon, Georges Perec, Mariano José de Larra, Josep Roth, Charles Dickens, Pier Paolo Pasolini, Manuel Vázquez Montalbán, Marcelo Cohen, John Reed i Montserrat Roig, entre d’altres. En cada sessió s’estudien diferents patrons de periodisme narratiu: la captura d’una escena; l’entrevista com a descripció d’un personatge en el seu món (per exemple, Marlon Brando entrevistat per Truman Capote); un repàs a la història de la necessitat urbana de la crònica (París, Barcelona, Buenos Aires, Praga); la crònica de successos polítics i socials i la investigació d’esdeveniments històrics (per exemple, el setge de Leningrad narrat per Montserrat Roig a L’agulla daurada). Per acabar, un «passeig» per la crònica capaç d’explicar fins al darrer detall d’un món: Elogiemos ahora a hombres famosos, de James Agee (text) i Walker Evans (fotos).

Les classes consten de dues parts: d’una banda, s’analitzen textos clàssics i experimentals del periodisme narratiu; de l’altra, lectura crítica de la cobertura informativa de diversos assumptes en la premsa del dia. Realització optativa de treballs pràctics.

PROGRAMA

Dimarts, 2 d’octubre

Dues cròniques sobre la comunitat xinesa de Nova York

Cròniques de dos escriptors molt diferents —el cubà José Martí i la nord-americana Djuna Barnes— sobre el mateix tema, en el mateix lloc, amb vint-i-cinc anys de distància: la descripció de respectives escenes observades al barri xinès de Nova York. Què hi busquen, què hi veuen, en quin registre narren aquests dos grans escriptors (un dels fundadors de la literatura llatinoamericana i una novel·lista revolucionària admirada per Joyce) en un barri d’immigrants, veient passar un funeral (Martí, «Un funeral chino», 1888) o en una excursió nocturna, amb amics (Barnes, «Las viejas glorias de Chinatown se hacen polvo», 1913). L’expressivitat literària, en el marc de la crònica periodística.

 

Dimarts, 9 d’octubre

L’entrevista com a crònica

La forma més corrent d’entrevista consisteix en la transcripció (més o menys literal) d’un diàleg basat en preguntes i respostes. Però aquest diàleg pot ser també l’argamassa d’una crònica complexa, on formes clàssiques de la descripció (sobretot, la caracterització temptativa de la persona entrevistada a través dels seus trets, gestos, objectes) participen d’una maquinària de dispositius d’observació, recerca i anàlisi que —en el text— operen alhora. Totalitat vivaç que és fruit d’etapes, d’un acoblament de materials diversos, de l’habilitat narrativa del punt de vista des d’on es mesura la persona entrevistada i el seu  món, de l’ús de tècniques que convé seguir pas a pas, a través dels exemples seleccionats: Truman Capote, «El duque en sus dominios», entrevista a Marlon Brando publicada a The New Yorker el 9 de novembre de 1957; Djuna Barnes, «Lo que piensa Alfred Stieglitz sobre la vida y la fotografía: hay que derramar la propia sangre», i Irene Polo, «Cap a una Barcelona nova» (entrevista a Josep Lluís Sert, 1933, publicada a La fascinació del periodisme, Quaderns Crema, 2003).

 

Dimarts, 16 d’octubre 

La crònica topogràfica o el locus com a personatge

Cristòfol Colom i el primer apunt sobre la natura americana: la necessitat de descriure el que no s’ha vist mai (i que produeix admiració).

Crònica de passeigs: Viaje a pie de Josep Pla. Amb un gir irònic en la tradició del relat de caminades generalment esforçades, Pla practica una versió diguem-ne gandula, amb llargues migdiades a l’ombra, inspiradores segurament de la descripció de llocs —camp, gent, feines, porxos, fondes, fruites, núvols—, més rica en matisos precisos i alhora insòlits de la literatura catalana i també espanyola.

Campos de Níjar, de Juan Goytisolo, és un model de crònica topogràfica apassionada i severa, abordada com un programa de coneixement: el recorregut a través d’un territori (un dels més pobres d’Espanya) que l’intriga, i ho narra amb la voluntat de precisió d’un agrimensor, un camperol o un antropòleg i una pulsió de pelegrí.

 

Dimarts, 23 d’octubre 

La ciutat I. París

A partir de la darreria del segle XVIII van augmentar progressivament el nombre i els models de les publicacions periòdiques, amb una articulació de gèneres nous per a públics naixents. La ciutat és narrada en la seva vida diürna i, sobretot, nocturna. La nit com a tòpic literari és també territori d’exploració. El París il·luminat dels bulevards i els fons obscurs que rastreja Restif de la Bretonne, anomenat el Duc. La moda del noctambulisme estableix categories: els que «es mengen» la nit, els que la «fan parlar», els que la voregen i els vertaders noctàmbuls, que hi deambulen extenuats fins a trenc d’alba, anat i venint, i produint infinitat de relats, des del Duc fins a Georges Perec.

La ciutat, II. Formes de narració de la vida urbana

Captura de l’instant: escenes, aiguaforts, apunts. Registre de veus a l’atzar i de detalls invisibles per al transeünt, a través d’una sèrie de tècniques que s’analitzaran en textos escrits per a la premsa (Marcelo Cohen, Rafael Barrett, Roberto Arlt), en passatges de diaris o memòries (Franz Kafka, Arthur Adamov, Victor Serge) o en llibres de viatges (Elias Canetti). S’hi inclourà un exemple magistral de crònica gràfica: La ciutat, de Frans Masereel.

 

Dimarts, 30 d’octubre

Crònica social, política, històrica

El discurs ideològic expressat en la premsa escrita. Estratègies editorials i articles d’opinió. Periodisme crític. Desplaçament de la funció de la crònica (aprofundiment en la notícia, detecció de conflictes socials i tendències culturals, etc.) cap al documental i la novel·la. Aspectes que es tractaran en autors com Mariano José de Larra, Pier Paolo Pasolini, Manuel Vázquez Montalbán, Josep Ramoneda, John Reed i Sebald, entre d’altres.

La crònica integral. Text i imatge fotogràfica

Un projecte periodístic pot convertir-se en una obra mestra, com Elogiemos ahora a hombres famosos, de James Agee i Walker Evans.

 

 

Bibliografia

José Martí, En los Estados Unidos. Periodismo de 1881 a 1892, Allca XX, 2003.

Djuna Barnes, Perfiles, Anagrama, 1987; Nueva York, Mondadori, 1989.

Louis-Sébastien Mercier, Tableaux de Paris, 1781.

Restif de la Bretonne, Les nuits de Paris, ou Le spectateur-nocturne, 1787; El espectador nocturno, Tumbona, 2007.

Aloysius Bertrand, Gaspard de la Nuit, 1842.

Louis Aragon, El campesino de París, Bruguera, 1979.

Victor Serge, Memorias de mundos desaparecidos, Siglo XXI, 2003.

George Perec, Tentativa de agotamiento de un lugar parisino, Gustavo Gili, 2012.

Franz Kafka, Diarios, Galaxia Gutenberg, 1999.

Truman Capote, Un día de trabajo, Música para camaleones, Anagrama, 1988.

Rafael Barrett y Álvarez de Toledo, El terror argentino, 1910.

Charles Dickens, Notas de América, Zeta Bolsillo, 2010.

Pier Paolo Pasolini, Escritos corsarios, Oriente y Mediterráneo, 2009.

John Reed, Diez días que conmovieron el mundo, Txalaparta, 2006.

G. Sebald, Sobre la historia natural de la destrucción, Anagrama, 2003.

James Agee-Walker Evans, Elogiemos ahora a hombres famosos, Seix-Barral, 1993.

Josep Ramoneda, La valla de Melilla.

 

Lectures

Entra als l’enllaços i descarrega’t el pdfs:

Jose_Marti_Coney_Island

Jose_Marti_Un_funeral_chino


Palau Macaya, passeig de Sant Joan, 108, Barcelona

INSCRIU-TE AQUÍ LOCALITZACIÓ