logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter twitter

CURSOS

Curs

Una dècada d’aportacions catalanes a la ciència
Tomàs Marquès i Bonet
Biòleg evolutiu
Carles Lalueza Fox
Paleogenetista
Ricard Solé
Físic i biòleg
Lluís Torner
Físic, especialista en fotònica
Núria López-Bigas
Bióloga, especializada en la genómica computacional del cáncer
Roderic Guigó
Biòleg, expert en genètica de poblacions i l'ecologia evolutiva
Pura Muñoz-Cánoves
Investigadora en Biomedicina, experta en cèl·lules mare i envelliment
Ben Lehner
Biòleg, expert en bioinformàtica i genètica
Marcos Francisco Pérez
Biòleg
Arcadi Navarro i Cuartiellas
Biòleg Evolutiu
Ramon Miquel
Físic de partícules i cosmòleg
Elías Campo
Doctor en Medicina, especialista en Anatomia Patològica

Els dimecres 31 d’octubre, 7, 14, 21 i 28 de novembre, 12 i 19 de desembre de 2018 i 16, 23 i 30 de gener de 2019, de 18 a 20 h.

L'ENLLAÇ D'INSCRIPCIÓ ESTARÀ DISPONIBLE EN BREU


Catalunya és un dels pols de la ciència en l’escena europea. En els últims anys, i amb el suport transversal de totes les administracions, l’aposta per la recerca com un dels motors de l’economia i de la innovació ha donat un resultat molt positiu. Programes com CERCA o ICREA i, òbviament, l’esforç continuat de les universitats han fet que Catalunya rebi la major part de fons europeus en competitivitat que s’atorguen a Espanya. I tenint en compte la seva població, se situa a un nivell similar als més alts d’Europa, com els que reben Dinamarca o Suècia. Malgrat aquest increment exponencial en pes específic de la recerca, i tret de comptades excepcions, la societat amb prou feines coneix els seus investigadors i els temes estrella en què treballen. Aquest curs, pensat per revalorar la recerca a Catalunya, l’impartiran científics de rellevància internacional que treballen a Catalunya.

Hem buscat ponents de diferents generacions que ens explicaran la seva contribució a estudis tan variats com el càncer, la física espacial, la fotònica, la genòmica o l’envelliment.

El curs ha estat pensat per generar interaccions amb els investigadors i amb l’objectiu que resulti accessible al públic en general i sense coneixements científics. En la primera part de cada sessió hi haurà una ponència d’una hora, aproximadament, seguida d’una conversa amb Tomàs Marquès, i s’acabarà amb una ronda de preguntes dels assistents.

PROGRAMA

Dimecres, 31 d’octubre de 2018

Carles Lalueza Fox – Tomás Marquès

Paleogenòmica: la nova ciència del passat humà

Des de fa pocs anys, les noves tecnologies de seqüenciació massiva permeten recuperar centenars, si no milers, de genomes humans del passat i reconstruir, en directe en l’espai i el temps, migracions i canvis d’ancestralitat que fins ara havien estat motiu d’interminables controvèrsies entre arqueòlegs i historiadors. Aquesta nova visió del passat acabarà interconnectant-nos a tots nosaltres i als nostres avantpassats en una enorme i complexa xarxa i propiciarà una revolució conceptual en la forma en què entenem la diversitat humana i la nostra pròpia història evolutiva.

 

Dimecres, 7 novembre de 2018

Ricard Solé – Tomás Marquès

Orígens i evolució de la complexitat 

Tot i que hem avançat molt en la nostra comprensió dels sistemes vius, encara som lluny d’explicar les grans transicions evolutives, des de l’origen de la vida i les primeres cèl·lules fins a l’emergència del llenguatge o la cognició. Per trobar-hi respostes, necessitem anar més enllà de les disciplines tradicionals. La ciència dels sistemes complexos ha anat desenvolupant-se durant els darrers trenta anys i proporcionant ponts entre física i biologia (entre altres camps). Utilitzant la teoria de xarxes, conceptes de física estadística, així com la biologia sintètica i la vida artificial, podem començar a respondre algunes preguntes i a plantejar-ne d’altres de noves, com ara el nostre paper en el futur de la biosfera. La conferència plantejarà els problemes i reptes de les últimes dècades i el paper que ha tingut el Laboratori de Sistemes Complexos en el seu desenvolupament.

 

Dimecres, 14 de novembre de 2018  

Lluís Torner – Tomás Marquès

Aplicacions de la fotònica

Els fotons donen vida a la Terra i són omnipresents en la vida quotidiana, a les indústries i als hospitals. El seu ús tecnològic fa possible aspectes clau de la nostra civilització, des d’internet fins a la nanomedicina, i és una eina necessària per avançar en nombroses fronteres de la física i de les ciències naturals. La conferència il·lustrarà l’avanç de la frontera posant l’èmfasi en les contribucions realitzades a l’ICFO.

 

Dimecres, 21 de novembre de 2018 

Núria López-Bigas – Tomás Marquès

El genoma del càncer

Què és el càncer? I el genoma? Com podem llegir el genoma de les cèl·lules tumorals? Què té a veure la teoria de l’evolució de Darwin amb el càncer? Núria López-Bigas ens explicarà per què necessitem la bioinformàtica per estudiar el càncer i com ajuden aquests estudis a avançar en la medicina personalitzada d’aquesta malaltia.

 

Dimecres, 28 de novembre de 2018

Roderic Guigó – Tomás Marquès

Regulació genòmica

El genoma determina els trets biologiques dels essers vius. El genoma es la sequencia especifica de DNA dels cromosomes  que es troben en el nucli de les cel.lules. Totes les cel.lules d’un mateix individu tenen identica sequencia; per aixo podem parlar del genoma de cadascu de nosaltres. Diferencies en aquesta sequencia son el que fan els individus (biologicament) diferents els uns dels altres. Com a partir d’una sequencia unica es deriva la extraordinaria diversitat de cel.lules, teixits, organs i sistemes que caracteritzen els organismes pluricel.lulars i com alteracions en aquesta sequencia determinen alteracions en els trets biologics dels organismes son els reptes principals de la disciplina cientifica anomenada Genomica.

 

Dimecres, 12 de desembre de 2018

Pura Muñoz – Tomás Marquès

Cèl·lules mare i envelliment 

L’envelliment és un procés universal que afecta tots els teixits i òrgans. No obstant això, les causes per les quals envellim es desconeixen, i per això és difícil contrarestar els efectes de l’envelliment. Durant la ponència, comentaré les troballes recents sobre com augmentar la capacitat regenerativa de les cèl·lules mare (i en particular les del múscul esquelètic) per millorar la funcionalitat dels teixits envellits.

 

Dimecres, 19 de desembre de 2018

Marcos Pérez i Ben Lehner – Tomás Marquès

L’herència epigenètica transgeneracional 

Podrien les experiències dels teus avantpassats afectar la teva salut? La investigació dels trets que heretem ha avançat molt en els darrers anys, i ara està més clar que, en certs casos, els trets adquirits es poden transmetre de generació en generació en alguns animals. Aquí explorem què se’n sap, d’aquest fenomen, i si pot ser generalitzat i rellevant en medicina. 

 

Dimecres, 16 de gener de 2019

Arcadi Navarro – Tomás Marquès

BioBigData, què és i per a què pot servir. Malaltia humana i envelliment

Des de fa uns anys, s’acumula una quantitat enorme de dades biomèdiques obtingudes de centenars de milers de persones (aviat en seran milions) de tot el món que han participat en estudis genòmics. Mantenir aquestes dades de manera segura i confidencial, i distribuir-les a grups de recerca d’arreu del món és un dels reptes científics més importants de l’actualitat. És també una de les oportunitats més grans, ja que moltes vegades aquestes dades poden tenir usos sorprenents. Aquesta sessió se centrarà en l’European Genome-Phenome Archive (EGA, http://ega-archive.org), una de les bases de dades biomèdiques més importants del planeta, i en les seves aplicacions per entendre les causes evolutives de l’envelliment humà.

 

Dimecres, 23 de gener de 2019 

Ramon Miquel – Tomás Marquès

Observar l’Univers invisible

Tenim proves aclaparadores que la major part de la matèria de l’Univers està en una forma «fosca» que ni emet ni absorbeix llum i, per tant, és invisible fins i tot per als telescopis més grans. No obstant això, l’atracció gravitatòria que exerceix sobre la llum ens permet detectar aquesta matèria fosca i fins i tot fer mapes. En la xerrada es presentarà el mapa de matèria fosca més gran que s’ha fet mai, realitzat per la col·laboració internacional DES, formada per uns 350 científics de vint-i-vuit institucions de vuit països, com l’Institut de Física d’Altes Energies de Bellaterra.

 

Dimecres, 30 de gener de 2019 

Elías Campo – Tomás Marquès

El genoma del càncer, un camí cap a la medicina personalitzada

En la darrera dècada les noves tecnologies de seqüenciació de l’ADN ens han proporcionat una visió sense precedents de les alteracions que generen el càncer. Aquesta informació s’està començant a utilitzar en la clínica per millorar el diagnòstic d’aquestes complexes malalties i definir tractaments més específics en relació amb les necessitats dels pacients. La seva implementació més general en el sistema de salut presenta desafiaments de planificació i organització.


Palau Macaya, passeig de Sant Joan, 108, Barcelona

INSCRIU-TE AQUÍ LOCALITZACIÓ