logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter

SEMINARIS

Seminari “El súbdit nòmada”

Antonio Valdecantos Filòsof

18 d' octubre de 2016

La dualitat oikos/polis ha marcat la lògica de les institucions. La dualitat política/mercat és una translació contemporània d’aquesta dualitat clàssica i remet, en darrera instància, a l’oposició entre les dues ciutats de sant Agustí.

Malgrat la creença que la modernitat neix de la dissolució entre l’ordre secular i l’eclesiàstic —la qual cosa es va viure com el triomf de la modernitat—, aquí se suggereix que aquesta dualitat no es va trencar del tot. El que sí que va succeir és que l’ordre eclesiàstic es va canviar per una altra cosa, però es va mantenir la dualitat. Aquell lloc buit no podia quedar buit i es va restablir l’ordre del mercat, independent de l’ordre polític. Es van instaurar unes noves relacions de pertinència. A l’Edat Mitjana, un era súbdit d’un rei i era fill de l’Església. El ciutadà —súbdit modern— té també una doble pertinència: pertanyem al mercat igual que a un estat concret. La nacionalitat i l’empresa a què pertanyem són conceptes que van plegats. Hi ha, però, una diferència: a l’Edat Mitjana, el terror de la disciplina corresponia a l’ordre de la política; avui, el terror de la disciplina correspon al mercat.

El ciutadà és un ideal en un món de súbdits. Si no existís aquest ideal, l’ordre polític seria insuportable. La nostra disciplina és eminentment econòmica. La comunitat política ens disciplina molt poc. La comunitat política ens administra doctrina i satisfacció perquè ens imaginem com a ciutadans. En el neoliberalisme, el terror de la disciplina del mercat s’ha de compensar amb una altra cosa: la disciplina del purità ha de compensar-se amb l’imaginari del llibertí transgressor.

 

_mg_9117

_mg_9121c

_mg_9119-copia