logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter twitter

TROBADES

Trobada

ESTÀ LA SOCIETAT PREPARADA PER A L’EDICIÓ GENÈTICA?
Tomàs Marquès i Bonet
Biòleg evolutiu
Begoña Román
Filòsofa
Ángel Raya
Llicenciat en Medicina i doctorat en Fisiologia
Daniel Gamper
Filòsof
Carles Lalueza Fox
Paleogenetista
Lilian Bermejo
Filòsofa
Ricard Solé
Físic i biòleg
Javier Rodríguez Alcázar
Filòsof
Josep Ramoneda
Periodista i filòsof

Dimarts 6 i dimecres 7 de març

Quatre sessions d'hora i mitja, dues per dia

SALA MACAYA del Palau Macaya (Pg. St. Joan, 108, 08037, Barcelona)


L’edició genètica tindrà un impacte indubtable en la nostra societat. Però, dit això, convé remarcar que la societat ja ha estat exposada a versions incipients d’aquesta tècnica i ha sabut controlar-la i adaptar-s’hi sense gaires problemes.

La novetat és la facilitat, l’eficàcia i la universalitat de la tecnologia CRISPR, que essencialment posa l’edició genètica a disposició de qualsevol laboratori del món, i fins i tot en l’àmbit particular (hackers). Aquest és un canvi radical i, malgrat que hem discutit essencialment de futuribles, és una responsabilitat social que comencem a parlar-ne perquè la societat pugui participar dels beneficis i assumir els límits derivats d’una experiència tan poderosa.

No és la primera vegada que ens enfrontem a canvis tecnològics de gran impacte. Sense anar més lluny, l’aparició de la mobilitat motoritzada o de la telefonia mòbil, per exemple, han produït importants transformacions en la societat que ens poden ser referències útils a l’hora de discriminar les pors atàviques a allò desconegut dels possibles beneficis i utilitats. Cal fer reflexions globals sobre la manera que tenen les societats d’enfrontar-se a la novetat. I, lògicament, això porta a les obligacions de la política en la governança universal de la tecnologia, per molt que a la pràctica sigui difícil d’arbitrar.

I no deixem de costat una idea radical, però no per això menys pertorbadora. Els humans som una espècie vulnerable, en part a causa dels dubtes sobre la nostra supervivència com a tal. Si arribés un dia (futurible i clarament improbable) en què tècnicament no tinguéssim malalties i, com pretén el transhumanisme, fóssim superhomes, hauríem perdut el concepte d’humanitat pel camí?

 

Pots llegir aquí l’article de Gustau Nerin al EL Nacional. Cat sobre les Trobades.

PROGRAMA

Directors: Josep Ramoneda i Tomàs Marquès i Bonet

 

En els darrers mil·lennis, els humans hem anat esmorteint, cada cop més, l’impacte de la selecció natural en la conformació de la nostra espècie. Però, per primer cop, ens trobem en una cruï­lla on tenim les capacitats tècniques per introduir, de manera dirigida i intencionada, les mutacions que creiem que contri­bueixen a la millora de l’espècie i del nostre entorn. La pregun­ta que se’n deriva és òbvia: hi estem preparats?

En aquesta trobada es debatrà transversalment aquest assumpte, el qual ens impactarà els propers anys. Hem aplegat vuit ponents d’àrees molt diverses per discutir entre nosaltres, i amb la societat, quin paper ha de tenir l’edició genètica en disciplines com la medicina, l’ètica o l’ecologia.

 

 

1r_dia

 

Primera sessió. És ètica l’edició genètica

Dimarts 6 de març, 17.00-18.30 h

 

Tomàs Marquès i Bonet, biòleg, investigador ICREA i director de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

 

Javier Rodríguez Alcázar, filòsof i director del Departament de Filosofia de la Universitat de Granada.

 

 


 

Segona sessió. Biotecnologia i medicina. 

Dimarts 6 de març, 19.00-20.30 h

 

Ángel Raya, llicenciat en Medicina, doctor en Fisiologia i director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona.

 

Daniel Gamper, filòsof i professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

 


 

2n_dia

 

Tercera sessióLa màquina del temps: retorn al passat. 

Dimecres 7 de març, 17.00-18.30 h

 

Carles Lalueza-Fox, biòleg i professor d’investigació CSIC a l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

 

Lilian Bermejo, filòsofa i investigadora Ramón y Cajal a l’Àrea de Filosofia Moral de la Universitat de Granada.

 

 


 

Quarta sessió. L’entorn i el futur. 

Dimecres 7 de març, 19.00-20.30 h

 

Ricard Solé, físic, biòleg i professor ICREA a la Universitat Pompeu Fabra.

 

Begoña Román, filòsofa, professora a la Universitat de Barcelona, presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya.

 


Palau Macaya, passeig de Sant Joan, 108, Barcelona

LOCALITZACIÓ