El 1968 es van produir revoltes no només a França, sinó també a Itàlia, Alemanya, els Estats Units, Mèxic, el Japó i Txecoslovàquia. Totes van ser de naturalesa diversa, però van tenir en comú el protagonisme dels joves, la influència de la cultura pop, una nova elaboració de les ideologies d’esquerra i, per damunt de tot, el desig de posar fi als consensos polítics assolits després de la Segona Guerra Mundial, que segons els rebels havien donat peu a un món pròsper però injust i avorrit.

No obstant això, aquestes revoltes de signe esquerrà, que van acabar fracassant o mutant radicalment, van deixar un llegat bàsicament liberal: la reivindicació d’una major autonomia de l’individu davant l’Estat, d’una major llibertat sexual i de la fi del paternalisme autoritari de la cultura tradicional. Tot això va servir per transformar la societat, probablement en una direcció inesperada, i va contribuir enormement al darrer mig segle de desregulació, individualisme, multiculturalisme i creixent permissivitat.