Gràcies a l’èxit d’El capital al segle XXI (2013), Thomas Piketty s’ha situat com una de les veus econòmiques més influents del món. En el seu nou llibre, Capital i ideologia, ens proposa una història econòmica, social, intel·lectual i política de la desigualtat, des de les societats estamentals i esclavistes antigues fins a les societats postcolonials i hipercapitalistes modernes, passant per les societats colonialistes, comunistes i socialdemòcrates. D’aquesta anàlisi conclou que la desigualtat no és econòmica o tecnològica, sinó ideològica i política. Dit d’una altra manera, les idees i les ideologies compten en la història. El fil conductor de la història de les societats humanes, que és també la història de la recerca de la justícia, no és la lluita de classes sinó la lluita de les ideologies. En contrast amb el relat d’extrema desigualtat que s’ha imposat des dels anys vuitanta, Piketty demostra que és la lluita per la igualtat i l’educació, i no pas la sacralització de la propietat, el que ha permès el desenvolupament econòmic i el progrés humà. Es mostra convençut que és possible superar el capitalisme i construir una societat més justa fonamentada en el socialisme participatiu i en el socialfederalisme. Una proposta basada en una nova ideologia de la igualtat, la propietat social, l’educació i la compartició dels coneixements i els poders de mires universals.