Des que va guanyar la Palma d’Or a Cannes el 2011 pel seu cinquè llargmetratge, L’arbre de la vida, el director americà Terrence Malick s’ha embarcat en el període més prolífic de la seva carrera cinematogràfica, culminat amb l’estrena de dues pel·lícules aquest any: la parcialment autobiogràfica Knight of Cups i el documental d’IMAX The Voyage of Time, que explora ni més ni menys que la història natural de l’univers. La mescla entre els aspectes personals i cosmològics que té lloc en aquests films ha estat un motiu en la visió cinemàtica de Malick al llarg de la seva carrera i el retorna als seus dies com a estudiant de filosofia a Harvard i Oxford durant els anys seixanta, quan va llegir les obres de Husserl, Heidegger i Wittgenstein i va contemplar el significat i la naturalesa de l’existència. Malick pot haver abandonat una carrera en la filosofia acadèmica, però no ha abandonat les grans qüestions de la vida. Al contrari, pot ser que hagi trobat, a través del cinema, la millor manera possible de formular-les.