No som ciutadans, sinó súbdits, i la ciutadania constitueix un ideal no complert. «Ciutadà» i «ciutadania» són, en si mateixos, conceptes mixtificadors forjats per maquillar el rostre deforme i monstruós de la política. La dualitat d’un ordre secular i un altre d’eclesiàstic es va transfigurar modernament en la d’Estat i mercat, aquest darrer el successor natural de l’Església. Així doncs, la doctrina medieval de la supremacia del poder eclesiàstic sobre el secular expressa la veritat de la dominació contemporània, on la potestat del mercat regeix l’esfera de la política.

Ocupar quelcom és una noció espacial, mentre que estar ocupat implica no disposar de temps, sinó que sigui aquest el que disposi d’un. Per la seva banda, habitar és un verb que es refereix a espais, ja que els temps no s’habiten, sinó que, en tot cas, donen lloc al sorgiment i la consolidació dels hàbits. És possible, doncs, ocupar un temps i fer-lo habitable? A la ideologia de la modernitat tardana el futur es pensa com un temps en què qualsevol habitació serà un lloc de pas i qualsevol hàbit haurà de ser suspès. Quan el futur es concep d’aquesta manera, hi ha la possibilitat que la profecia es compleixi en ella mateixa i també que s’autodestrueixi. Però també hi ha la possibilitat de desacreditar-la amb burla i ironia, i aquí radica potser l’única possibilitat d’un pensament resistent.