Durant centenars d’anys, els gitanos búlgars van ensinistrar ossos per ballar, els van integrar a les seves famílies i se’ls van emportar de gira per carretera per actuar. A principis de la dècada del 2000, amb la caiguda del comunisme, es van veure obligats a alliberar els ossos en un refugi de vida silvestre. Però fins i tot avui, quan els ossos veuen un humà, encara s’aixequen sobre les potes del darrere per ballar. En la tradició de Ryszard Kapuściński, el guardonat periodista polonès Witold Szablowski descobreix històries extraordinàries de persones a tota l’Europa de l’Est i a Cuba que, igual que els ossos ballarins de Bulgària, ara són lliures però semblen nostàlgiques de l’època en què no ho eren.