L’historiador explicarà el gir fet per diversos científics socials (sociòlegs, antropòlegs, historiadors, politòlegs) en l’explicació de les identitats nacionals i les mobilitzacions nacionalistes. A mitjans  del segle XX es pensava que les nacions eren uns fenòmens naturals, constants en la història humana, i després de les grans obres d’Ernest Gellner, Benedict Anderson o Eric Hobsbawm, per esmentar només tres noms entre una miríada d’autors, hem passat a veure-les com a fenòmens històrics, contingents i propis sobretot del món modern, en el qual els drets polítics es deriven de la pertinença a una comunitat nacional.