Els anteriors conflictes est-oest i nord-sud a la Unió Europea han estat reemplaçats per d’altres entre els estats-membres de la Unió i el seu centre i per conflictes entre globalistes i populistes.

Tant un conflicte est-oest com un conflicte nord-sud posen en perill la supervivència de la Unió Europea. L’ampliació cap a l’est s’ha considerat, amb raó, una història d’èxit. Amb el sorgiment de les «democràcies antiliberals» a l’Europa central i oriental, aquesta història sembla arribar a un final infeliç. L’intent de crear una Unió Mediterrània va ser el signe d’una divisió nord-sud ignorada durant molt de temps en la política europea. El fracàs de la Unió Mediterrània va ampliar aquesta divisió. Com a resultat de la crisi migratòria, el conflicte nord-sud ha estat reemplaçat per un conflicte entre globalistes i populistes que transcendeix les fronteres nacionals. Tots dos conflictes requereixen un replantejament del paper de l’estat nacional a Europa. És més urgent que mai el desenvolupament d’una política coherent en relació amb Àfrica per part de la Unió Europea.