L‘asimètrica distribució geogràfica mundial dels recursos energètics, essencialment del petroli, ha estat un factor decisiu en la configuració geopolítica durant el segle XX i el que portem de segle XXI. La causalitat energia-geopolítica ha estat, a més, bidireccional: el risc geopolític ha tingut una incidència fonamental en els mercats energètics. Des de l’Acord de París del 2015, el procés de transició energètica exigit per l’estratègia mundial de lluita contra el canvi climàtic està trastocant profundament els equilibris de la geopolítica energètica. Els requisits de la descarbonització a escala mundial estan induint a una modificació radical dels determinants dels avantatges estratègiques en l’escenari geopolític, desplaçant la dominància energètica des del control dels recursos de combustibles fòssils cap al control de les tecnologies descarbonitzades.