logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter twitter

CURSOS

Curs

Cicatrius del trauma: les respostes de l’art de postguerra
Alex Mitrani
Doctor en Història de l’Art

VEURE VÍDEOS


L’escultura d’Alberto Giacometti, amb els seus éssers filiformes i calcinats que caminen solitaris envoltats d’altres aïllaments, és una de les icones de la postguerra i, tal vegada, un paisatge possible de la nostra crisi actual. L’art de postguerra va suposar una resposta radical, sense concessions a l’engany, davant el desemparament i el trauma que va provocar la Segona Guerra Mundial. La humanitat entrava en una nova fase i malgrat que la societat es va embarcar, després de la reconstrucció, en els consols del consumisme, l’avantguarda va expressar una tragèdia moral i una necessitat de ruptura amb el passat que el fan, encara avui, suggeridor. En aquest curs analitzarem diferents tipus de respostes estètiques i expressives que l’art va saber, a vegades d’una manera contradictòria, articular en aquells  anys.

PROGRAMA

Dilluns, 8 de juny

L’innombrable. Espant i angoixa al segle XX

La Primera Guerra Mundial suposa una ruptura respecte de les dimensions d’allò bèl·lic que artistes com Otto Dix reflecteixen amb duresa crítica. En altres casos, es manifesta una angoixa que porta a premonicions de mort que conviuen amb formes d’esperança o autoengany, com els neoclassicismes. Després de l’Holocaust, tota representació s’enfronta al trauma absolut, tal com s’aprecia en la descripció de l’inenarrable en Zoran Music o Ceija Stojka.

 

Dimarts, 9 de juny

L’existencialisme i el lloc d’allò humà

Paral·lelament a l’auge de l’existencialisme, la pintura i l’escultura reflecteixen d’una manera conflictiva l’enfrontament amb l’idealisme. Es produeix un debat entre el materialisme radical i la possibilitat d’una figuració d’allò humà. De Fautrier a Gruber o Buffet, amb Giacometti o Richier, el cos lacerat o el rostre demacrat expressen patiment i esquinçament interior.

 

 

Dimecres, 10 de juny

L’apocalipsi atòmic, la por i la utopia

La bomba atòmica és l’esdeveniment simbòlic que obre l’era real de l’apocalipsi i la por. L’informalisme es pot considerar, en certa manera, una onada expansiva de la seva explosió. El seu pessimisme profund conviu amb l’emergència de la utopia assajada per Le Corbusier o Jean Prouvé, potser també amb Charles i Ray Eames.

 

Dijous, 11 de juny

Espanya després de la Guerra Civil: l’avantguarda davant l’erm

La Guerra Civil deixa un rastre amarg i viciat davant el qual sorgirà una modernitat que ha de jugar amb l’ambigüitat per manifestar-se. El primitivisme de l’Escola d’Altamira, els erms de l’Escola de Vallecas o la dualitat dels germans Eduardo i Esteban Vicente preparen l’arribada del Grup El Paso, virulent i dramàtic.

 

Divendres, 12 de juny

Malsons i nostàlgia: el cas català

A Barcelona sorgeix l’influent grup Dau al Set, que va construir una iconografia nocturna i inquietant en la qual es fa exorcisme d’una situació opressiva. Paral·lelament, es desenvolupen marginalitats ferides com la de Josep Maria de Sucre, que manifesta l’esglai de la derrota, o els imaginats paradisos de Brotat, evocació d’una innocència perduda.

 

 

Bibliografia bàsica

 

BARREIRO, Paula. 2017. Avant-garde. Art and Criticism in Francoist Spain. Liverpool: Liverpool University Press.

 

BERTRAND DORLÉAC, Laurence; MUNCK, Jacqueline (dir.). 2012. L’art en guerre. France 1938-1947. París: Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris.

 

CATASÚS, Aleix; PUIGDOLLERS, Bernat (eds.). 2018. Art i cultura de postguerra a Barcelona. 1939-1962. Barcelona: Àmbit.

CORREDOR-MATHEOS, José. 1996. Història de l’art català. Vol. IX. La segona meitat del segle XX. Barcelona: Edicions 62.

 

Diversos autors. 1995. Europa de postguerra. Art després del diluvi. 1945-1965. Barcelona: Fundació La Caixa.

 

Diversos autors. 1996. 1946. L’art de la reconstruction. Antibes: Musée Picasso.

 

Diversos autors. 2007. Bajo la bomba: el jazz de la guerra de imágenes transatlánticas. 1946-1956, Barcelona i Madrid: Macba – MNCARS.

 

Diversos autors. 2015. Arts a Catalunya. 1950-1977. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

ENZEVOUR, Okwui; SIEGEL, Katy; WILMES, Ulrich (eds.). 2016.Postwar. Art between the pacific and the Atlantic.  1945-1965. Múnich, Londres y Nueva York: Prestel.

 

GRANELL, Enric; GUIGON, Emmanuel (coord.). 1999. Dau al Set. Barcelona: Macba.

 

JIMÉNEZ-BLANCO, María Dolores; OCHOA DE ZABALEGUI, Teresa (eds.). 2016. Campo cerrado: arte y poder en la postguerra española, 1939-1953. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

 

FONTÁN DEL JUNCO, Manuel; VALLEJO, Inés. 2016. Lo nunca visto: de la pintura informalista al fotolibro de postguerra. Madrid: Fundación Juan March.

 

MARZO, Jorge Luis; MAYAYO, Patricia. 2015. Arte en España (1939-2015): ideas, prácticas, políticas. Madrid: Cátedra.

 

MITRANI, Alex (ed.). 2006. Utopies de l’origen. Avantguardes figuratives a Catalunya, 1946-1960. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

 

MITRANI, Alex (dir.). 2020. Pintura catalana. Segones avantguardes. Barcelona: Grup Enciclopèdia.


Palau Macaya, Passeig de Sant Joan, 108, Barcelona

LOCALITZACIÓ