logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter twitter

CURSOS

Curs

EUROPA: PAISATGE DESPRÉS DE LA IRA. Transformació del paisatge polític i social després de la Gran Recessió
Josep Maria Martí Font
Periodista i escriptor

Els dimarts 12, 19 i 26 de març i 2 i 9 d’abril de 2019, de 18 a 20 h


La Gran Recessió ha transformat el paisatge polític i social d’Europa edificat després de la Segona Guerra Mundial en bona part al voltant del procés d’integració europea, que, en essència, se sostenia sobre uns pilars que no es qüestionaven: democràcia liberal, estat de dret, estat del benestar i lliure comerç. Els efectes de la crisi financera de 2008 han posat en marxa un canvi de paradigma. La fe en el progrés s’ha esvaït. El present és orfe de seguretats i el futur encara és més incert. Malgrat que aquesta Europa continua sent un dels millors llocs del planeta per viure-hi, com ho prova la pressió migratòria a la qual està sotmesa, les frustracions, reals o imaginades, que acumulen els seus ciutadans són el millor adob per a l’aparició dels nous populismes i la reemergència de les velles pulsions nacionalistes que sempre han existit al continent. Aquest curs tracta tant sobre les raons que alimenten aquest ressentiment social com sobre les diferents ofertes polítiques populistes i nacionalistes, que bàsicament proposen un replegament sobre les antigues fronteres identitàries a la recerca d’una protecció en un món globalitzat el centre de gravetat del qual ja fa temps que s’ha mogut de l’oceà Atlàntic al Pacífic i ha deixat a Europa al marge.

PROGRAMA

Dimarts, 12 de març

El trencaclosques europeu

L’actual Unió Europea neix com un conjur, essencialment entre França i Alemanya, per impedir que el vell continent torni a protagonitzar una enèsima carnisseria. Al llarg de la segona meitat del segle XX s’ha anat estenent fins a arribar als vint-i-vuit membres. Cada ampliació ha suposat un canvi profund del model. Sempre que s’incideix en el camp de la política internacional cal analitzar el terreny de joc. La política neix de la geografia, s’articula amb la història i es practica en funció de les necessitats del present. En aquest sentit, la crisi econòmica ha posat en evidència les grans falles que travessen Europa. Analitzarem a grans trets l’heterogeneïtat del vell continent, com la crisi ha evidenciat les diferències entre les societats europees i ha desvelat la major o menor tradició democràtica de cadascuna, un element clau a l’hora d’analitzar quines respostes polítiques s’han donat als problemes, tant immediats com estructurals.

 

Dimarts, 19 de març

En què consisteix el populisme?

La definició més simple sentencia que el populisme és la suma d’ires individuals orquestrada per un xarlatà que ofereix solucions simples a problemes complexos. Hi ha un populisme de dretes i un altre d’esquerres? El nacionalisme és necessàriament populista? El populisme és necessàriament nacionalista? Aquest debat s’ha anat fent cada vegada més complex. Les societats europees sempre han albergat aquesta tendència. Les primeres formacions polítiques a autodenominar-se populistes sorgeixen a l’esquerra; és el cas de Podem, que neix amb el 15-M i que s’autodefineix d’aquesta manera i fins i tot proclama que no és ni de dretes ni d’esquerres. Contràriament, les formacions d’extrema dreta, que ara podrien col·locar-se al calaix del populisme de dretes, ja existien en el paisatge polític europeu. És el cas del Front Nacional francès, dels partits xenòfobs holandesos, de la Lliga Nord italiana, del FPÖ austríac i fins i tot de Forza Italia, de Silvio Berlusconi. La seva clientela es troba entre els perdedors de la crisi, les víctimes de la bretxa social, i el carburant que els ha elevat al rang de protagonistes ha estat la crisi migratòria.

 

Dimarts, 26 de març 

La Internacional neofeixista. Del populisme de dretes al neofeixisme

Els darrers sondeigs insisteixen que les formacions populistes de dreta podrien assolir fins al 20 % dels vots en les eleccions europees. És una xifra optimista, però, fins i tot si fos així, és lluny de poder imposar una hegemonia al Parlament Europeu, tot i que no per bloquejar a Brussel·les iniciatives conjuntes sobre temes financers, de benestar social i d’immigració, la qual cosa suposaria un retrocés en la integració europea. Fins ara aquestes formacions no han sabut coordinar-se perquè en la seva essència hi ha el germen de l’aïllacionisme i el nacionalisme identitari. Tanmateix, els enemics d’Europa (la Rússia de Vladimir Putin i el supremacisme nord-americà encarnat per Steve Bannon, el cap de campanya de Donald Trump) els proporcionen actualment importants suports logístics —a través de la manipulació de les xarxes socials— i financers. El mateix Bannon s’ha instal·lat a Brussel·les i intenta crear una mena d’Internacional neofeixista a la qual ja s’han apuntat personatges com el ministre de l’Interior italià, Mateo Salvini, o el president hongarès, Viktor Orbán. L’única cosa certa és que la ultradreta infesta la convivència. L’assassinat de l’alcalde de Gdansk, a Polònia, és el primer avís per a navegants. El discurs de l’odi ja té la seva primera víctima política.

 

Dimarts, 2 d’abril 

Del populisme d’esquerres al neocomunisme

El populisme d’esquerres és el primer que va aparèixer en la política europea en els moments més durs de la Gran Recessió. Sorgeix de l’abandó en què han quedat amplis sectors progressistes de la societat davant la mera gestió tècnica que ha practicat la socialdemocràcia de la «tercera via», i més especialment davant la seva submissió als poders financers. Aquestes formacions, que en un primer moment no dubten a definir-se com a populistes i asseguren haver superat la divisió entre dretes i esquerres, han evolucionat molt ràpidament fins a esdevenir una nova esquerra que ocupa l’espai deixat lliure per la socialdemocràcia. Aquesta nova esquerra és internacionalista i aposta pel multiculturalisme, recull les restes dels vells partits comunistes i l’ecologisme i, en general, no es declara antieuropea, sinó que vol canviar el projecte europeu que qualifica de neoliberal i posar fi a l’austeritat. En aquest viatge, molts d’ells, com seria el cas de Podem a Espanya, han adoptat una retòrica neocomunista. En altres països, com a Grècia, Syriza ha apostat amb un cert èxit per una honrada gestió de la crisi. En d’altres, com a França, Mélenchon manté la flama populista en la versió més teatral.

 

Dimarts, 9 d’abril

Després del Brexit. Reconstruir una Europa viable

(Quan escric aquest programa encara no se sap quina serà finalment la solució a l’anomenat Brexit, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.) Sigui quin sigui el final del fulletó del Brexit, el projecte europeu ha de ser revisat a fons a partir del moment que es constitueixi el nou Parlament i es nomeni la nova Comissió. Quin serà el camí? Amb el Regne Unit o sense, cal reinventar Europa. El dilema ja va aparèixer després de la caiguda del mur de Berlín i el col·lapse de l’Imperi soviètic en l’última dècada del segle passat. Del grapat de socis fundadors s’havia arribat a una xifra força important de quinze membres, però encara manejable en termes de gestió. En termes socials hi havia un important grau d’homogeneïtat; tots els països membres havien experimentat, en major o menor mesura, règims democràtics. Seria funcional una Europa de vint-i-set? Era possible integrar plenament, com un soci més, els països que reemergien de l’altra banda de l’anomenat teló d’acer, o s’havia d’adoptar el que llavors es va denominar l’Europa de diverses velocitats? Es va optar formalment per la primera solució, tot i que en la pràctica van sorgir espais diferenciats com ara Schengen o l’euro. Ara seria el moment d’atrevir-se amb un model més complex.

 

 

DOCUMENTACIÓ DEL CURS (Clica al text per accedir a l’enllaç).

L’ou de la serp neofeixista és a Europa.

La difícil coordinació de la dreta radical_1

La difícil coordinació de la dreta radical_2

Marine Le Pen enfronta als pensionistes amb els immigrants.

The Dark Web Enabled the Christchurch Killer

 

Bibliografia

Altares, Guillermo, Una lección olvidada, Barcelona, Tusquets, 2018.

Baverez, Nicolas, Danser sur un volcan, París, Pluriel, 2017.

Formenti, Carlo, La variante populista. Lucha de clases en el neoliberalismo, Vilassar de Dalt, El Viejo Topo, 2017.

Judis, John B., The populist explosion, Nova York, Columbia Global Reports, 2016.

Judt, Tony, Postguerra, Madrid, Taurus, 2010.

Laclau, Ernesto, La razón populista, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 2006.

Martí Font, J. M. y Barbier, Christophe, La fortaleza asediada, Barcelona, Península, 2018.

Piketty, Thomas, El capital en el siglo XXI, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 2014.

Rivero, Ángel y Zarzalejos, Javier, Geografía del populismo, Madrid, Tecnos, 2017.


Palau Macaya, passeig de Sant Joan, 108, Barcelona

INSCRIU-TE AQUÍ LOCALITZACIÓ