Al voltant de l’any 1100, apareix per primer cop documentada la noció de sermo maternus (llengua materna), que corregeix la tradicional concepció masculina del llenguatge (sermo patrius), en la mesura en què indica i subratlla la transmissió matrilineal del llenguatge (de mare a fills) en lloc de l’aprenentatge escolar d’aquest (reservat als homes). Un cop reconeguda la prioritat de la llengua natural i materna davant la llengua gramatical i patriarcal, l’imaginari en conjunt (literàriament configurat) es reorienta cap a un subjecte femení considerat com a interlocutor o públic privilegiat del text i com a conjunt cada cop més nombrós d’autores i productores de literatura. El curs es proposa il·lustrar aquest moviment filogin, i l’oposat moviment de resistència misògina, a través dels seus testimonis, des dels orígens (segle XII) fins al llindar de la nostra època (segle XIX). El fil narratiu i historiogràfic va sempre acompanyat de la lectura i l’anàlisi de fragments especialment significatius.

PROGRAMA

Dijous, 11 d’abril

La formació del paradigma filogin

Amb l’«amor cortès» (segle XII) es produeix una inversió del paradigma misogin dominant en l’Antiguitat, i la dona (Midons, la Senyora) s’instal·la en l’imaginari masculí com a objecte de culte, eròtic en un primer moment (trobadors) i després religiós (Dant i Petrarca). En Boccaccio, la dona és el motor del moviment secularitzador de la societat que desemboca en el Renaixement.

Dijous, 25 d’abril

La irradiació europea del paradigma filogin

A través del neoplatonisme filosoficoliterari (Ficino, Bembo, Castiglione), Petrarca assumeix el paper de model de referència per als escriptors, i el paradigma filogin s’assenta en les principals literatures europees: a Espanya amb Boscà, Garcilaso i Cervantes, a França amb els poetes de la Pléyade (Ronsard).

Dijous, 2 de maig

La veu de les dones

En el marc del moviment filogin, s’obre camí una literatura femenina cada cop més estesa i influent que acompanya el moviment amb potència de resultats estètics i originalitat de pensament: les trobairitz, Heloïsa, Christine de Pisan, Túl·lia d’Aragó, Teresa d’Àvila, Juana Inés de la Cruz.

Dijous, 9 de maig

L’antimodel misogin

El creixent èxit del paradigma filogin produeix un moviment de resistència, que es configura literàriament com a nostàlgia dels antics valors patriarcals: Ausiàs March, La Celestina, Don Juan, Aretino, Shakespeare, Calderón.

Dijous, 16 de maig

La dona com a enigma

El romanticisme projecta en la dona i en les vivències tràgiques de la seva cerca autoidentitària les hipocresies i els conflictes del nou i dominant ordre capitalista: Rousseau, Sade, Goethe, Goldoni, Baudelaire, Flaubert, Zola, Tolstoi.

Bibliografia

Bell, Rudolph, Holy Anorexia, Chicago, University of Chicago Press, 1987.

Brown, Peter, El cuerpo y la sociedad, Barcelona, El Aleph, 1993.

Girard, René, Mentira romántica y verdad novelesca, Barcelona, Anagrama, 1985.

Muraro, Luisa, El orden simbólico de la madre, Madrid, Horas y Horas, 1994.

Pinto, Raffaele, «Identidad europea y literatura», La Maleta de Portbou, 32, noviembre-diciembre de 2018, pp. 5-11.

—, Poetiche del desiderio. Saggi di critica letteraria della modernità, Roma, Aracne, 2010.

Documentació

Descarrega’t el pdf:

Filoginia y misoginia I-IV