La filosofia del segle xx és l’expressió d’una tragèdia incurable i d’una riquesa inesgotable. Amb les ferides que provoca el projecte de la modernitat, s’obren els canals per a una experimentació amb idees i conceptes que ens permetin obrir la possibilitat de començar a pensar d’una altra manera. El projecte ja no és un. Les veus i els cossos són múltiples. En aquestes sessions ens acostarem a alguns d’ells. El propòsit no és traçar una línia recta, sinó fer-nos una idea de la continuïtat discontínua d’aquest segle filosòfic. Aprendre a acostar-nos, així, a allò que no es deixa veure ni reconèixer, abandonar les etiquetes que ens permeten classificar els autors i els seus conceptes en taxonomies tranquil·litzadores i atrevir-nos a deixar-nos assaltar per problemes que, tot i que no ens ho sembli, són i continuen sent els nostres.

PROGRAMA

Dimarts, 5 d’abril

Nietzsche i els límits de la veritat

Dimarts, 12 d’abril

Heidegger i els límits de la humanitat

Dimarts, 19 d’abril

Wittgenstein i els límits del llenguatge

Dimarts, 26 d’abril

Merleau-Ponty i els contorns de l’ésser

Dimarts, 3 de maig

Deleuze i els límits de la identitat