A l’últim segle, Occident s’ha vist sovint obligat a definir-se per la revolució. A assumir-la com a aspiració o a afrontar-la com a problema, a necessitar-la i reprimir-la contínuament. El curs explora aquesta disjuntiva, centrat en quatre moments en els que, desterrada de la política, la revolució s’allotja en la cultura o en el llenguatge; empaquetada com una peça del sistema que pretén destruir.

Dividit en quatre conferències –recolzades amb material visual–, aquest cicle atén l’apropiació de la revolució a la cultura occidental a través dels següents capítols: “El comunisme a la mirada d’Occident”; “La revolució cubana com a utopia europea”; “El Tercermundisme des del primer món”; “La revolució sense la revolució: el llenguatge revolucionari del reformisme contemporani”.
De Robert Cappa a Joan Fontcuberta, de Sartre a Wim Wenders, del Che Guevara a Steven Soderbergh, del neocolonialisme als Estudis Culturals, de Stalin a Martin Amis, de Buena Vista Social Club a Good-Bye Lenin, de l’autocràcia a l’“eufemocràcia”…
Entre tots aquests punts i autors, zigzagueja el recorregut d’aquest curs.

PROGRAMA

8 de novembre:  El comunisme en la mirada d’Occident

15 de novembre: La revolució cubana com a utopia europea

22 de novembre: El Tercermundisme des del primer món

29 de novembre: La revolució sense la revolució: el llenguatge revolucionari del reformisme contemporani