logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter twitter

CURSOS

Curs

Les guerres civils: un fenomen a la cruïlla de la història
David Alegre Lorenz
Historiador

Els dimecres 20 i 27 de maig i 3, 10 i 17 de juny de 2020

de 18 a 20 hores


Tots els estats actuals, les societats en les quals vivim i el sistema segons el qual es regeixen les nostres vides són constructes polítics, socials, econòmics i culturals summament complexos que s’han fundat en gran manera sobre formes diferents de violència i conflictes armats de naturalesa molt diversa. En tots els casos parlem de processos i fenòmens que són el resultat de lluites pel poder polític, sempre impulsades per projectes col·lectius i interessos variats, contraposats o superposats. Les guerres civils han tingut un protagonisme central al llarg de la història com a expressió paroxística del conflicte intern, de les lluites per la redefinició de l’ordre social i polític, de la contestació de l’ordre establert o de l’intent desesperat per conservar-lo. A més a més, els conflictes fratricides tenen sempre una dimensió internacional cabdal que contribueix a explicar les seves dinàmiques internes, la seva durada i fins i tot el seu resultat final; al mateix temps, també ens permeten observar les disputes geopolítiques entre estats i grans corporacions que pugnen per estendre les seves esferes d’influència o penetrar nous mercats.

 

Aquest fet resulta més evident que mai en el marc de la contemporaneïtat, període en el qual se centra aquest curs. L’emergència de les societats de masses, caracteritzades per l’ascens de nous subjectes socials i polítics, com ara les classes mitjanes i populars; l’aparició de diferents ideals emancipadors, com per exemple la nació, la democràcia parlamentària i el socialisme en totes les seves múltiples versions; o la creixent globalització i la competència més o menys oberta per recursos decreixents, tot plegat dins un sistema econòmic basat en el creixement continuat i la rapacitat, són alguns dels elements clau del període.

 

Fugint de les explicacions que apunten a la suposada inevitabilitat de les guerres civils, s’analitza fins a quin punt depenen de decisions i circumstàncies molt concretes, i, per aconseguir-ho, ens centrem en casos diversos. També s’estudien com allò que són: esdeveniments en extrem multicausals i multiformes, tant en l’àmbit intern com internacionalment, que, tot i les seves particularitats, comparteixen multitud de trets al llarg del temps.

 

PROGRAMA

Dimecres, 20 de maig

Una genealogia: el fenomen de la guerra civil al llarg de la història

Una presa de contacte amb la realitat històrica i la naturalesa de les guerres civils, un fenomen tan antic com la mateixa civilització. Un recorregut ràpid des de les primeres i més properes referències a l’antiga Mesopotàmia fins a la seva primera definició moderna al segle XIX, passant per la Grècia clàssica i la Roma republicana, els conflictes medievals entre les monarquies i les nobleses europees o les anomenades guerres de religió de l’Edat Moderna. Una anàlisi detinguda sobre els canvis fonamentals que van tenir lloc amb l’arribada de la contemporaneïtat, centrada en tres casos concrets del segle XIX: la multiplicitat de guerres civils que van tenir lloc als dos costats de l’Atlàntic, dins l’escenari creat per la Revolució Francesa i el període napoleònic; el més sagnant de tots els conflictes interns del segle XIX, la rebel·lió dels Taiping a la Xina; i l’enfrontament fratricida de 1861-1865 a Nord-amèrica, que va posar la base dels actuals Estats Units com a estat.

 

Dimecres, 27 de maig

Una mirada de llarg abast sobre la Guerra Civil Espanyola i la seva època, 1917-1953

La Guerra Civil Espanyola serveix com a excusa i com a guia a partir de la qual apuntar múltiples connexions amb altres conflictes de les dècades contigües. Això permet entendre tot un període molt més ampli i decisiu de la història europea i mundial com és la primera meitat del segle XX, que suposarà la constatació de la fi de l’hegemonia global d’Europa. S’aporten les eines per entendre el conflicte espanyol d’una manera molt més contextualitzada i complexa que l’habitual, situant-lo dins d’un cicle bèl·lic continental que en bona part definirà la forma de les actuals societats europees. Es focalitzen sobretot les guerres civils russes en el marc de la revolució bolxevic; els conflictes interns propiciats a tot el continent per la Segona Guerra Mundial i la seva postguerra; i també, fora del vell continent, el cas xinès i el coreà, amb llargues guerres civils que van dur al triomf del comunisme després d’enfrontaments molt semblants en les seves formes als viscuts a Occident i que permetran enllaçar amb el període de la Guerra Freda.

 

Dimecres, 3 de juny

Els conflictes enquistats de la Guerra Freda, 1953-2020

Des de mitjan segle XX, una característica que ha definit l’evolució de les formes de fer la guerra en enfrontaments interns ha estat el seu potencial destructiu cada cop més gran, tot i estar impulsats per grups armats progressivament més petits que fan servir formes d’acció més irregulars i disperses. Aquest element, unit a la distància espacial, va fer i ha fet que els conflictes dels períodes subsegüents hagin resultat molt més complicats d’entendre. S’atenen alguns dels cicles bèl·lics de més llarga durada oberts durant la Guerra Freda, emmarcats en les lògiques pròpies d’aquesta i alguns d’ells actius fins als nostres dies amb característiques i fases canviants. Entre altres coses, s’analitza què fa possible l’enquistament de la guerra a segons quins indrets, sobre quines bases i interessos se sostenen i quines fases han experimentat. Aquí s’aborden les guerres civils encara vives de Birmània (1948), Colòmbia (1948), la Banya d’Àfrica i l’Alt Nil (1955) i l’Afganistan (1978), sempre tenint present l’exemple paradigmàtic de les guerres de l’antiga Indoxina (1941-1979).

 

Dimecres, 10 de juny

La dissolució del comunisme i la postguerra freda, 1989-2001

La fi de la Guerra Freda va ser un moment excepcional de la història pel que fa al triomfalisme i optimisme que va propiciar a Occident, si més no durant els primers anys posteriors a la caiguda del comunisme i la dissolució de la Unió Soviètica. Tanmateix, en l’intent manifest i evident de fer valdre la seva posició hegemònica de cara a reordenar el món, les potències vencedores, amb els Estats Units al capdavant, van trobar-se amb escenaris molt diversos travessats per vells i nous conflictes, als quals havien contribuït i que molt sovint s’enquistarien encara més. La descolonització congelada de l’Àfrica o l’avanç del capitalisme neoliberal sense oposició ni alternativa global són algunes de les herències que van marcar aquesta dècada vertiginosa, amb guerres als Balcans occidentals (1991-2001), al Caucas (1989), a Algèria (1991-2002) a l’Àsia Central (1992) o a l’Àfrica Central (1990). D’una banda, el canvi de cicle polític i l’aparent disposició occidental a intervenir com a policia del món van promoure els enfrontaments en propiciar les lluites internes pel poder polític entre actors que buscaven cridar l’atenció de potencials padrins estrangers. D’altra banda, els conflictes s’alimentaven a partir de dinàmiques i problemes estrictament locals, com ara la definició i construcció de nous estats en països completament nous, amb el consegüent repartiment de poder i influència dins les societats.

 

Dimecres, 17 de juny

Una mirada sobre els conflictes fratricides actuals, 2001-2020

Apropament a les guerres civils que han esclatat en els últims vint anys, tractant d’explicar per què i com aquest tipus de conflictes continuaran estant a la cruïlla de la història, condicionant la forma del món, les societats i els sistemes polítics de les pròximes dècades. Tot apunta que el canvi climàtic, amb la pujada de les aigües en espais geogràfics d’importància cabdal, la lluita pel control de les riqueses naturals estratègiques i la disputa pels recursos més bàsics, com l’aigua, les valls fèrtils o les pastures, no només activaran nous conflictes, sinó que aguditzaran els ja existents i fins i tot els faran més intricats. En aquest sentit, s’atenen de manera particular les guerres civils en el món sortit de les primaveres àrabs, amb especial atenció al cas de Síria (2011), Líbia (2014) o el Iemen (2015), però també a altres escenaris trastocats prèviament en entorns propers, com l’afganès juntament amb el paquistanès (2001) i l’iraquià (2003), tot plegat sense oblidar el conflicte intern ucraïnès (2014), que s’emmarca dins el mateix cicle de la dècada que acabem ara.

 

 

Bibliografia

Javier Rodrigo i David Alegre: Comunidades rotas: Una historia global de las guerras civiles, 1917-2017, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2019.

David Armitage: Las guerras civiles: Una historia en ideas, Madrid, Alianza, 2018.

Eduardo González Calleja: Las guerras civiles: perspectiva de análisis desde las ciencias sociales, Madrid, Catarata, 2012.

Enzo Traverso: A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009.

Jordi Canal i Eduardo González Calleja (eds.): Guerras civiles: una clave para entender la Europa de los siglos XIX y XX, Madrid, Casa de Velázquez, 2012.

David Alegre, Miguel Alonso i Javier Rodrigo (eds.): Europa desgarrada: guerra, ocupación, violencia, 1900-1950, Saragossa, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2018.

Javier Rodrigo (ed.): Políticas de la violencia. Europa, siglo XX, Saragossa, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2015.

 

LITERATURA PER APROPAR-SE A LA GUERRA MODERNA

Ryszard Kapuscinski: Ébano, Barcelona, Anagrama, 2006.

Svetlana Aleksiévitch: Els nois de zinc, Barcelona, Raig Verd, 2016.

Wojciech Jagielski: Un buen lugar para morir. Historias del Cáucaso, Barcelona, Debate, 2009.


Palau Macaya, Passeig de Sant Joan, 108, Barcelona

LOCALITZACIÓ