Amb el modernisme hi ha un canvi fonamental en la relació entre la literatura i la filosofia: la primera s’apropa a la segona bevent directament de les seves fonts. Aquest fenomen va ser precedit per un canvi en la filosofia, la qual ja amb Schopenhauer i Nietzsche havia començat a apropar-se a la literatura i a l’art, sobretot en els seus temes i objectes. A partir d’aquí, es produeix una convergència entre les dues, que culmina amb l’existencialisme, i, a la vegada, significativament, es desenvolupa una relació d’influències mútues, directes i indirectes, entre la literatura i la nova psicologia, la psicoanàlisi.

El curs s’iniciarà amb dues lectures que intenten crear el marc tipològic: els casos de Camus i de Nietzsche. Després seguirà grosso modo una pauta cronològica, des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, enfocant-se en una sèrie d’autors emblemàtics, incloent anàlisis i comentaris multidimensionals d’alguns dels seus textos (per motius de claredat, i per no ampliar massa l’objecte d’estudi, es concentrarà en el gènere de la narrativa).

PROGRAMA

22 de febrer: Camus, un escriptor filosofant.

1 de març: Nietzsche, el filòsof poeta.

8 de març: Thomas Mann com a artista i pensador.

15 de març: Una icona del seu temps: Stefan Zweig.

22 de març: K. de Kafka – K. com a culpable.

27 de març: La recerca de Marcel Proust.

3 d’abril: James Joyce: l’oceà d’Ulises.

24 d’abril: El freudisme i la literatura nord-americana: Faulkner, Tennessee Williams, etc.

8 de maig: Sartre: literatura, filosofia i compromís.

15 de maig: Les ficcions de Borges, o la poètica com a inversió de la metafísica.