logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter twitter

CURSOS

Curs

(Re)pensar el paisatge avui des de teories i pràctiques artístiques contemporànies
Isabel Valverde
Professora d'Història de l'Art

Els dimecres 22 i 29 de gener i 5, 12 i 19 de febrer de 2020

De 18 a 20 hores


En les últimes dècades, són molts els que han certificat la mort del paisatge, tenint-lo per un mitjà i un gènere artístic obsolet –esgotada la seva eficàcia estètica–, en el qual ja ningú no podia creure. Malgrat aquesta presumpta defunció, el paisatge, com a pràctica, com a concepte, com a artefacte, com a procés, continua vigent, com ho testifica la seva presència en els discursos sobre l’art, la ciència i la societat del nostre temps. També com a objecte de teorització, el paisatge és central en els debats que aborden les maneres d’interacció, estètics, artístics, ideològics, que es teixeixen entre els éssers humans i aquest «altre» (o no tan altre) que denominem «natura». El paisatge està en voga, però cal sens dubte reformular què entenem per «paisatge». Més enllà de considerar-lo l’expressió privilegiada de l’apreciació estètica del món natural, cal integrar-lo en una concepció més àmplia que abasti les intervencions creatives en i amb la natura, transformada en un camp d’experimentació i exploració artística.

 

L’actualitat del paisatge reflecteix l’ansietat del subjecte contemporani respecte d’una natura sotmesa a processos d’explotació, degradació i corrupció sense precedents, dels quals el canvi climàtic és l’expressió més immediata, tot i que no pas l’única. Per això cal una reflexió crítica que ajudi re-pensar el paisatge, que s’ha de basar en la pintura i la fotografia contemporànies, però sobretot en pràctiques com el land art i l’art ambiental, que, des de l’últim terç del segle XX, han proposat la superació de la separació entre art i natura, entre subjecte i món.

PROGRAMA

Dimecres, 22 de gener

El paisatge com a representació

El paisatge és una representació, és a dir una imatge mediada, que remet a la relació dialèctica entre art i natura. Cal qüestionar, o encara millor problematitzar, la naturalitat del paisatge, i debatre sobre els termes de la seva condició de constructe (de signe divers), de pantalla o de projecció, que alhora revela i oculta el món natural que es desplega davant nostre.

 

Dimecres, 29 de gener

El paisatge com a espectacle i com a mercaderia

La multiplicació exponencial dels paisatges, com a imatges amplificades en els mitjans de comunicació contemporanis, remet a la seva conversió en mercaderia destinada al consum massiu, en un reclam cosificat segons el règim del turisme global. Víctima de la seva pròpia ubiqüitat, el paisatge acaba convertit en un signe que llisca cap a la seva pròpia anul·lació semàntica i és reduït a souvenir o gadget, intercanviable i infinitament reproduïble.

 

Dimecres, 5 de febrer

El paisatge com a experiència

El projecte de «(re)-pensar» el paisatge com a forma d’estar-en-el-món i habitar-lo porta implícita la reflexió sobre la polarització entre observació i experiència, entre percepció i representació. Certes pràctiques artístiques contemporànies rebutgen el model de paisatge basat en la predominança de la visualitat i advoquen per abolir la distància entre natura i observador que imposava la dominació de la mirada. Privilegien, en les seves propostes, l’experiència immersiva i la presència sensorial del cos per conjurar la tensió, sempre irresolta, entre subjecte i món.

 

Dimecres, 12 de febrer

El paisatge i l’emoció

En el paisatge conflueixen lloc, memòria i identitat, tant individual com col·lectiva. Si el romanticisme va reconèixer la sacralitat de la natura, també hem de recordar que el paisatge és monument i memorial, un lloc encantat en i pel qual ressonen la història i el trauma.

 

Dimecres, 19 de febrer

Més enllà del paisatge?

Avui albirem la natura en clau escatològica, fins i tot apocalíptica. La presa de consciència de la seva fragilitat i la seva vulnerabilitat comporta una nova visió del sublim –i es diria gairebé que podem pensar el paisatge com a ruïna. En els nous corrents de l’art mediambiental, donar veu a la natura és un acte polític i activista, més enllà del gest purament estètic.

 

 

Bibliografia

Andrews, Malcolm, Landscape and Western Art, Oxford, Oxford University Press, 1999.

Besse, Jean-Marc, La sombra de las cosas. Sobre paisaje y geografía, Madrid, Biblioteca Nueva, 2010.

Cheetham, Mark A., Landscape into Eco Art. Articulations of Nature since the ‘60s, University Park, Penssylvania State University Press, 2018.

Jakob, Michael, El jardín de la representación. Pintura, cine y fotografía, Madrid, Siruela, 2010.

Maderuelo, Javier, El paisaje. Génesis de un concepto, Madrid, Abada, 2005.

— (dir.), Paisaje y pensamiento, Madrid, Abada, 2006.

Nogué, Joan, El paisaje en la cultura contemporánea. Madrid: Biblioteca Nueva, 2008.

Roger, Alain, Breve tratado del paisaje, Madrid, Biblioteca Nueva, 2013.

Schama, Simon, Landscape and Memory, Nova York, Knopf, 1995.

Solnit, Rebeca, Wanderlust: Una historia del caminar, Madrid, Capitán Swing, 2015.

Raquejo, Tania y Parreño, José María, Arte y ecología, Madrid, UNED, 2015.

Tiberghien, Gilles, Land Art, París, D. Carré, 2015.


Palau Macaya, Passeig de Sant Joan, 108, Barcelona

INSCRIU-T'HI AQUÍ LOCALITZACIÓ