El cineasta i escriptor Alain-Paul Mallard i l’escriptor i professor de literatura (UPF) Jorge Carrión compartiran aquest curs de quatre sessions que es desenvolupa la segona setmana de juliol. Alain-Paul Mallard explicarà Borges en el context de la literatura del segle XX i Cortázar en els debats literaris del seu temps. Jorge Carrión abordarà la literatura de Borges com a literatura del futur i com a manifest de l’art argentí del segle XXI i l’obra de Cortázar com a literatura post-nacional que empra tècniques més enllà de la pròpia literatura.

PROGRAMA

Dilluns 10: Alain-Paul Mallard.

Borges davant del mirall del segle XX. Analitzarà la farga d’un nou classicisme, l’engany com a estratègia de legitimació, Borges inventa Borges, la immisericòrdia de la invasió de «lo borgeano» i els Borges pòstums.

Dimarts 11: Alain-Paul Mallard.

Cortázar, ultracontemporani. Tractarà el puls del segle, Rayuela (1963) com a contra-novel·la, els papers dispersos de Morelli, la aposta experimental de 62 Modelo para armar (1968), els llibres-almanac, La vuelta al día en 80 mundos (1967) i Último Round (1969), i el compromís polític de El libro de Manuel (1973) i Fantomas contra los vampiros multinacionales (1975).

Dimecres 12: Jorge Carrión.

Borges i la literatura del futur a través de Duchamp (la lectura de Graciela Speranza).

Borges com a model i com a problema: Martín Caparrós, Sergio Chejfec i Rodrigo Fresán.

Remakes de Borges: Agustín Fernández Mallo, Pablo Kadchadjian i Fabio Kacero.

«El escritor argentino y la tradición» com a manifest de l’art argentí del segle XXI.

Dijous 13: Jorge Carrión.

Cortázar i la literatura expandida: collage, còmic, situacionisme, art contemporani.

Cortázar i l’extraterritorialitat: cap a una literatura postnacional.

Rayuela i la seva influència en el segle XXI: de Los detectives salvajes de Roberto Bolaño a La casa de hojas de Mark Z. Danielewski.

Nets de Borges i Cortázar: un panorama final.