logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter twitter

ESCOLA D'ESTIU

Escola d'estiu

La bellesa captiva: (alg)unes històries d’art i poder al jardí
Ignacio Somovilla

Dilluns, 13 dimarts, 14 dimecres, 15 dijous, 16 de juliol

De 18 a 20 hores


Sis personatges (un emperador, una escriptora, un cardenal, un ministre, un director de cinema i un banquer) van crear en diferents moments històrics els seus particulars paradisos a la terra. Són històries de poder i ambició, de plaer i luxe, d’art i teràpia, de literatura i feminisme, de viatges i hedonisme… i totes van confluir en la creació d’un jardí. Les quatre sessions volen fer un recorregut pels seus contextos historicoartístics mostrant altres exemples que els van acompanyar en el moment de la seva gestació.

PROGRAMA

 Dilluns, 13: Vil·la d’Este i Vil·la d’Adrià: vacances a Roma. 

 En ple manierisme italià, el cardenal Ippolito d’Este va construir, a imitació de la resta de famílies cardenalícies, una fastuosa casa amb uns jardins en harmonia amb el seu poder terrenal: així va néixer Vil·la d’Este. Les fonts i els jocs d’aigua que decoren el jardí són un dels cims de l’ús de l’aigua en l’art.

Uns 1.500 anys abans, l’emperador romà Adrià va crear una petita ciutat amb jardins a pocs quilòmetres de la Vil·la d’Este. La Vil·la d’Adrià és el resum dels millors edificis de l’època que va poder veure en els seus viatges i campanyes militars, seleccionats per la seva extraordinària i refinada educació estètica. L’esplendor de les seves ruïnes deixa entreveure el personal món d’un home savi i culte.

 

 

 

Dimarts, 14: Vaux le Vicomte: la geometria al jardí.

 El ministre de Finances del rei Lluís XIV, Jean Fouquet, va crear Vaux le Vicomte enmig d’uns terrenys en principi poc propicis per fer-hi un jardí. En va gaudir poc, ja que el rei va manar d’empresonar-lo pocs dies després de la fastuosa festa d’inauguració, i va escollir el trio d’artistes Le Vau, Le Brun i Le Nôtre per crear Versalles, un model que es replicarà en totes les corts europees.

 

 

Dimecres, 15: Stourhead: la creació de l’Arcàdia perfecta.

El banquer Henry Hoare II va crear, al segle XVIII, Stourhead, un jardí perfecte i una obra mestra del paisatgisme anglès. Un paisatge inventat, fruit dels viatges aristocràtics del Grand Tour, de la pintura de Poussin o Claudio Lorena, de les idees estètiques d’allò sublim i del complex món polític anglosaxó.

 

 

Dijous, 16: Sissinghurst i Prospect Cottage, (ex)cèntrics al jardí.

 El segle XX ha estat testimoni de com els jardins minvaven de mida i augmentaven en creativitat i originalitat. Vita Sackville-West i el seu marit van crear un dels jardins més influents del segle, que els seus creatius amics del Grup de Bloomsbury van omplir d’històries. No gaire lluny, a la costa sud d’Anglaterra, davant la central nuclear de Dungeness, Derek Jarman va crear el Prospect Cottage com a teràpia per a la malaltia terminal que patia, i va arrencar una dolorosa bellesa al patiment i als objectes quotidians.

 

Bibliografia

AÑÓN, Carmen; LUENGO, Mónica; LUENGO, Ana. Jardines artísticos de España. Madrid: Espasa Calpe, 2000.

BARIDON, Michel. Los jardines. Madrid: Abada, 2005.

BERUETE, Santiago. Jardinosofía. Una historia filosófica de los jardines. Madrid: Turner, 2016.

Verdolatría. La naturaleza nos enseña a ser humanos. Madrid: Turner, 2018.

DIVERSOS AUTORS. Historia de los parques y jardines de España. Madrid: Fomento de Construcciones y Contratas, SA, 2001.

ENGE, Torsten; SCHRÖER, Carl F. Arquitectura de jardines en Europa. 1450-1800. Colònia: Taschen, 1992.

FARIELLO, Francesco. La arquitectura de los jardines. Madrid: Mairea/Celeste, 2000.

HARRISON, Lorraine. Cómo leer jardines. Madrid: Akal, 2012.

JELLICOE, Geoffrey; JELLICOE, Susan. El paisaje del hombre. Barcelona: Gustavo Gili, 1995.


Palau Macaya, Passeig de Sant Joan, 108, Barcelona

LOCALITZACIÓ