Els monstres no sempre han ocupat un lloc antinatural en la història de la humanitat, però avui es defineixen com a «éssers que presenten anomalies o desviacions notables respecte d’allò natural o la seva espècie». Tanmateix, en el camp del pensament ecològic, moltes autores contemporànies han recuperat la figura d’allò monstruós i la idea de mutació com a metàfora d’allò natural. Aquest curs revisa el concepte de la monstruositat com a eina clau per a les noves narratives ambientals i en planteja un possible ús per a la nostra adaptació a entorns mutants en una situació de crisi climàtica.

PROGRAMA

Dilluns 11: Mitologia de la monstruositat

Mitologies com la japonesa o la grega són plenes de deesses, déus i criatures la grandesa dels quals es defineix per característiques associades a allò sobrenatural, moltes vegades dins del territori de la monstruositat. Aquesta primera sessió fa un recorregut per alguns monstres històrics, qüestionant la naturalesa original de la monstruositat i el canvi de percepció en la cultura occidental a partir de la Il·lustració.

Dimarts 16: Leviatan versus Gaia

La visió de la natura com un ens separat de l’ésser humà i la civilització i la suposada separació entre religió i ciència són fonamentals per entendre l’origen de l’Antropocè —era geològica designada per l’impacte de l’ésser humà en la Terra— o Capitalocè —terme segons el qual l’impacte en la Terra és atribuït al sistema capitalista. Aquesta sessió presenta les figures de Leviatan i Gaia i introdueix la idea científica del monstre per reflexionar sobre l’alienació de la idea de natura.

Dimecres 17: Monstres del Chthulucè

En la seva ja cèlebre revitalització del marc teòric per a les noves narratives ambientals, Donna Haraway recorre al terme Chthulucè per descriure un espai-temps transformador de forces tentaculars monstruoses. El Chthulucè planteja un escenari de reconciliació total entre natura i ésser humà. Aquesta sessió se centrarà en les forces tentaculars del Chthulucè, que Haraway descriu mitjançant monstres com Medusa o Spider Woman.

Dijous 18: Mutacions per al nou règim climàtic

Poden els monstres ajudar-nos a crear nous imaginaris d’adaptació al canvi climàtic? A tall de conclusió, aquesta sessió planteja la rellevància de la monstruositat com a eina generativa de nous imaginaris i narratives per a la nostra adaptació al nou règim climàtic.

Bibliografia

Sessió 1

Daugey, Fleur i Thommen, Sandrine, Yokai: el extraño mundo de los monstruos japoneses, Barcelona, Astronave, 2018, pp. 6-7.

Eisenman, Stephen F., «Las tensiones de la Ilustración», Historia crítica del arte del siglo XIX, Madrid, Akal, 2001, pp. 82-102.

Roas, David, «Presentación», El monstruo fantástico. Visiones y perspectivas, Madrid, Aluvión, 2016, pp. 7-10.

Sessió 2

Latour, Bruno, «Fifth lectura: How to convene the various peoples (of nature)?», Facing Gaia: Eight Lectures on the New Climatic Regime, Cambridge, Polity Press, 2017, pp. 146-183.

Molina Gil, Raúl, «¿Y si existiera? Explicar lo monstruoso fantástico desde la física: Teoría M y teoría de los multiversos», El monstruo fantástico. Visiones y perspectivas, Madrid, Aluvión, 2016, pp. 11-30.

Sessió 3

Haraway, Donna, «Tentacular Thinking. Anthropocene, Capitalocene, Chthulucene» y «Making Kin. Antropocene, Capitalocene, Plantatiocene, Chthulucene», Staying with the trouble: making kin in the Chthulucene, Londres, Duke University Press, 2016, pp. 30-57 i pp. 99-103.

Sessió 4

Matić, Gordana, «La monstruosidad en vías de extinción: el caso de los animales prodigiosos», El monstruo fantástico. Visiones y perspectivas, Madrid, Aluvión, 2016, pp. 143-160.