logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter twitter

PONENT

Pedro Alonso

Des de l’octubre de 2014, és director del Programa Mundial de Malària de l’OMS, responsable de coordinar els esforços d’aquest organisme per controlar i eliminar la malària al món, a més d’establir normatives, guies tècniques i polítiques per donar suport als països afectats per aquesta malaltia. És expert en malalties que afecten les poblacions més pobres del planeta. És llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Madrid el 1984, màster en Epidemiologia i Control de Malalties Infeccioses per la London School of Hygiene and Tropical Medicine i doctor en medicina per la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria s’ha centrat sobretot en l’estudi de la malària, però també en altres malalties infeccioses. Va començar a Gàmbia, als anys vuitanta, on va fer un estudi de validació d’autòpsies verbals i va avaluar l’eficàcia de l’ús de xarxes mosquiteres impregnades amb insecticida com a eina preventiva contra la malària. El 1991 va treballar a l’Institut de Parasitologia «López Neyra» del Consell Superior d’Investigacions Científiques, a Granada, Espanya. A continuació es va instal·lar a Barcelona com a cap de la Unitat d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, al qual va estar vinculat durant més de vint anys contribuint a la creació del Servei de Salut. A Barcelona van començar les seves primeres col·laboracions internacionals, especialment amb l’Institut de Salut d’Ifakara (Tanzània), on va treballar, juntament amb Marcel Tanner, en l’avaluació de la vacuna contra la malària SPf66. En col·laboració amb Clara Menéndez, va ampliar els seus àmbits d’estudi per incloure la profilaxi de malària en infants menors d’un any, l’avaluació de noves estratègies de control d’aquesta malaltia com a tractament intermitent per a infants i dones embarassades, l’etiologia de l’anèmia i la recerca d’altres causes de malaltia i mort en infants africans, com les malalties respiratòries agudes i diarreiques. Amb l’Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona, el 2006 va fundar el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB). Des d’aquest centre i en col·laboració amb el Centre de Recerca en Salut de Manhiça, a Moçambic, va liderar el desenvolupament clínic i l’avaluació d’impacte de la vacuna contra la malària RTS,S, en unes proves de concepte que van establir per primera vegada en infants d’1 a 4 anys i després en menors d’un any l’eficàcia d’aquesta vacuna, i va impulsar la fundació del Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM), una institució creada el 1996 en el context dels acords de cooperació entre Moçambic i Espanya i que rep finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Aquests resultats van obrir la porta a valoracions posteriors i a un assaig clínic de fase 3 realitzat en onze centres de recerca africans, que al final va portar a una valoració positiva d’aquesta vacuna per part de l’Agència Europea del Medicament el 2015. Els màxims comitès d’experts de l’OMS han recomanat l’inici de la utilització de la vacuna RTS,S en aplicacions pilot en tres països africans, que començaran a partir de 2018. A més de les seves activitats com a investigador científic, també ha posat un èmfasi especial a contribuir al desenvolupament de capacitats de recerca a l’Àfrica, així com a la formació de noves generacions d’investigadors tant a Espanya com en països en vies de desenvolupament. Va ser director científic del CISM des que es va fundar fins a 2008, quan el centre va passar a ser propietat d’una fundació moçambiquesa, la Fundação Manhiça, de la qual és patró. Durant anys, el CISM va ser l’únic centre a l’Àfrica que disposava d’un sistema de vigilància demogràfica (una eina clau per a la recerca clínica) i va ser pioner en la realització de grans assajos clínics en aquest continent, per la qual cosa va ser reconegut el 2008 amb el Premi Príncep d’Astúries a la Cooperació Internacional, juntament amb tres centres africans més. També és fundador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), del qual va ser el primer director i l’objectiu del qual és trencar el cercle viciós de pobresa-malaltia mitjançant un enfocament de treball integrat que treu el major profit possible del coneixement que genera la ciència a través de les àrees de Formació i Anàlisi i Desenvolupament Global. També va participar, juntament amb Fred Binka, en la creació de l’European and Developing Countries Clinical Trial Partenariat, un organisme conjunt de països europeus i africans l’objectiu del qual és promoure i finançar el desenvolupament de noves eines contra la malària, la tuberculosi i la sida, que ha estat clau en la promoció de la recerca als països en vies de desenvolupament.

 

Així mateix, i com a part d’un canvi de paradigma que fa que l’erradicació de la malària sigui actualment un objectiu compartit per la comunitat internacional, va liderar, juntament amb Marcel Tanner, la Malària Eradication Research Agenda (malERA), una iniciativa que va definir les necessitats de recerca i desenvolupament per erradicar aquesta malaltia, els resultats de la qual es van publicar el 2017 a la revista PLoS Medicine i que va derivar després en la creació de la Malaria Eradication Scientific Alliance (MESA). En altres àmbits a part de la malària, va liderar juntament amb Ciro de Quadros i Christopher Elias el comitè que va desenvolupar el Pla d’Acció Global sobre Vacunes, aprovat per l’Assemblea Mundial de la Salut el 2012. A més, ha estat membre d’una gran varietat de comitès d’experts a l’OMS, la Unió Europea, MMV, TDR o el Ministeri de Sanitat d’Espanya, entre d’altres.