logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter twitter

PONENT

Victoria Cirlot

Catedràtica de filologia romànica a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i directora de l’Institut Universitari de Cultura d’aquesta universitat.

 

Nascuda a Barcelona el 1955, va ser deixebla de Martí de Riquer, el qual va dirigir la seva tesi doctoral (1980), i va seguir el curs i seminari del professor Georges Duby al Collège de France (1978). S’ha dedicat a l’estudi de l’Edat Mitjana: cultura cavalleresca i mística i ha pronunciat conferències en fòrums internacionals com el Collège de France o la Ludwig Maximilien Universität de Munic. També ha participat en col·loquis internacionals, com el d’Eranos a Ascona, i ha estat professora visitant a la Universitat Gabriela Mistral de Santiago de Xile.

 

Ha realitzat diverses traduccions de novel·les artúriques dels segles XII i XIII del francès antic, com per exemple Perlesvaus o El alto libro del Grial (publicat per Siruela amb diverses reedicions) i també de lírica trobadoresca (Jaufré Rudel, El amor de lonh, Columna, Barcelona 1998). Entre els seus llibres dedicats a la novel·la artúrica destaca Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval (Siruela, Madrid 2005). En l’àmbit de la mística medieval s’ha ocupat de Hildegard von Bingen (Vida y visiones de Hildegard von Bingen, Siruela, Madrid 1997-2006), així com d’altres escriptores místiques (La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias de la Edad Media, Siruela, Madrid 2008, en col·laboració). Ha treballat al voltant del fenomen visionari en estudis comparatius de l’Edat Mitjana i el segle XX: Hildegard von Bingen y la tradición visionaria de Occidente, (Herder, Barcelona 2005; traduït al francès, L’Harmattan, París 2017) i en La visión abierta. El mito del Grial y el surrealismo (Siruela, Madrid 2010). El seu últim llibre es titula Grial. Poética y mito (siglos XII-XV) (Siruela, Madrid 2014). També s’ha ocupat de l’edició de l’obra del seu pare, Juan Eduardo Cirlot, poeta i autor del Diccionario de símbolos.

 

 

© Foto: Outomuro

ACTES