Els serveis socials van canviar el model d’atenció a les persones; des de l’assistencialisme van optar per un model basat en drets. Aquests serveis són un molt bon detector de vulnerabilitat social: la de sempre, ja coneguda, i la de les noves figures d’exclusió o dependència. Gràcies a aquesta capacitat de detecció, hem de ser capaços de deixar de concebre la vulnerabilitat social com a conseqüència col·lateral d’una societat i d’unes polítiques que no poden preveure l’exclusió, la pobresa o la dependència. Hem de considerar-los una prioritat en les legislacions i en l’agenda política.

En societats com les nostres (accelerades, moralment plurals i en crisis econòmica), amb importants problemes estructurals (fruit de la longevitat, l’atur, la cronicitat de les malalties, etc.), la formació dels professionals dels serveis socials requereix més d’ètica que de mera moral. Cal ser més reflexiu, des d‘un nivell postconvencional, i ser capaç d’anar més enllà de l’eticitat i de les convencions comunitàries. L’acció social ha de fonamentar-se en una ètica global, més enllà de les majories i dels interessos estrictament nacionals.