logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter twitter

TROBADES

Trobada

Què és la bona vida?
César Rendueles
Sociòleg i filòsof
Josep Ramoneda
Filòsof i periodista
Josep Maria Ruiz Simon
Filòsof i filòleg
Eparquio Delgado
Psicòleg
Javier Padilla
Metge de família
Margarita León
Politòloga
Cristian Palazzi
Tecnòleg i filòsof
Emilio Santiago Muiño
Antropòleg i investigador ecosocial
María Sánchez
Veterinària de camp, assagista i poeta
Imma Monsó
Escriptora

Dimarts, 19 i dimecres, 20 de maig de 2020, de 17 a 20.30 hores

Quatre sessions d'hora i mitja, dues cada tarda.


Un dels trets culturals més distintius de les nostres societats és quant enigmàtica ens resulta la pregunta sobre la vida bona. Tenim grans dificultats per arribar a un consens sobre una sèrie de trets característics d’una vida no malmesa, digna de ser viscuda. Segurament aquesta desorientació s’ha accentuat en les darreres dècades: la multiplicació d’estils de vida, la fragilització social i el consumisme han limitat les oportunitats que sorgeixin acords morals àmpliament compartits sobre de la vida digna. La normalització del consum de psicofàrmacs, la cerca d’orientació professional per a la nostra vida privada, l’ansietat generalitzada, la soledat no desitjada, la crisi de les cures o el patiment relacionat amb l’experiència de l’envelliment són alguns dels símptomes d’aquest desconcert. La paradoxa és que mai abans la humanitat havia disposat d’una capacitat material, cultural i política tan gran per incrementar el seu benestar o limitar els riscos de l’existència. Aquesta trobada tracta d’explorar aquesta disjuntiva històrica aprofundint les causes de les dificultats contemporànies per pensar la vida bona però també assenyalant les diferents possibilitats de què disposem per sortir d’aquest atzucac. En aquest sentit, aplegarà reconeguts especialistes de diferents àrees —la salut, les polítiques públiques, la psicologia, l’ambientalisme o la filosofia— que debatran sobre els significats contemporanis de la vida bona.

PROGRAMA

Direcció i presentació

Dimarts, 19 de gener, a les 17 hores

César Rendueles, sociòleg i filòsof.

Josep Ramoneda, filòsof, periodista i director de l’Escola Europea d’Humanitats.

 

Primera sessió

Dimarts, 19 de maig, de 17.10 a 18.30 hores

El concepte de bona vida: una aproximació des de la filosofia, la ciència i la psicologia.

La noció de bona vida té una llarga història i ha estat abordada des de perspectives molt diferents: religioses, filosòfiques i, més recentment, científiques. Cal avui reformular les preguntes tradicionals sobre el bon viure? Ens continuen orientant els models ètics heretats del passat a l’hora de buscar col·lectivament o individualment una vida digna? Hauríem de canviar la nostra manera d’abordar aquestes qüestions davant els desenvolupaments recents de les ciències naturals, socials i de la conducta?

 

Josep Maria Ruiz Simon, filòsof.

Eparquio Delgado, psicòleg.

 

PAUSA-CAFÈ

 

Segona sessió

Dimarts, 19 de maig, de 19.00 a 20.30 hores

Benestar i polítiques públiques: medicina, salut i serveis socials.

Un objectiu central de les polítiques públiques modernes ha estat incrementar el benestar dels ciutadans; tanmateix, la relació d’aquestes intervencions estatals amb la bona vida ha estat molt discutida. De quina manera contribueixen les intervencions dels diferents organismes públics a la bona vida? És possible integrar en el disseny dels serveis socials, per exemple, sanitaris o educatius, qüestions ètiques i polítiques complexes relacionades amb l’autonomia personal o la cura compartida? Existeixen solucions des de les polítiques públiques per a problemes emergents com la soledat no desitjada?

 

Javier Padilla, metge de família, autor d’¿A quién vamos a dejar morir?

Marga León, politòloga especialista en polítiques públiques.

 

Tercera sessió

Dimecres, 20 de maig, de 17 a 18.30 hores

Crisi ecològica, canvi tecnològic i consum.

Durant bona part de la modernitat capitalista, la comprensió de la bona vida va estar íntimament associada a l’augment de la capacitat de consum i a l’increment de la capacitat tecnològica. La digitalització ha accentuat aquesta dinàmica relacionant en els nostres imaginaris compartits gairebé qualsevol aspecte del benestar humà amb la mediació tecnològica. La crisi mediambiental, tanmateix, suposa una limitació absoluta a les concepcions del bon viure basades en el consumisme. Si la vida bona consisteix a viure com els habitants de les societats occidentals actuals, podem tenir la certesa que d’aquí a poc temps gairebé ningú no tindrà una vida bona. A quines transformacions ètiques i socials ens aboca la crisi ecosocial i com afecten la nostra concepció de la vida bona? Quines oportunitats i perills realistes ofereix, en aquest context, el canvi tecnològic?

 

Cristian Palazzi, tecnòleg i filòsof.

Emilio Santiago Muiño, ambientalista i antropòleg.

 

PAUSA-CAFÈ

 

Quarta sessió

Dimecres, 20 de maig, de 19.30 a 20.30 hores

Imaginar altres bones vides.

La nostra concepció de la bona vida sovint peca d’una profunda estretor de mires, tant per una manifesta falta d’imaginació com, potser i sobretot, per la nostra incapacitat per recuperar formes de vida dignes i profitoses que formen part d’espais socials perifèrics o poc visibilitzats en el nostre temps. Per reformular els projectes actuals de bona vida necessitem tant ampliar la nostra imaginació política com acostar-nos a aquests dipòsits de possibilitats latents.

 

María Sánchez, veterinària de camp, assagista i poeta.

Imma Monsó, escriptora.

 


Palau Macaya, Passeig de Sant Joan, 108, Barcelona

LOCALITZACIÓ