Aquesta activitat tindrà lloc a CaixaForum Girona.

Més informació aquí i venda d’entrades aquí. 

La sobirania després de la crítica: més enllà dels estats

Amb el final de la Primera Guerra Mundial, els catorze punts de Woodrow Wilson van fer de l’autodeterminació dels pobles un dels principis vectors de la pau. Des de la Segona Guerra Mundial, la sobirania dels estats va erigir-se com un principi d’igualtat i defensa mitjançant la integritat territorial i la no-ingerència. Des de la fi de la Guerra Freda i en un món cada vegada més interdependent i globalitzat, aquesta conceptualització de la sobirania està patint fortes crítiques.

A vegades, els estats han fet ús del dret a la no-ingerència per cometre crims contra la seva població dins les pròpies fronteres, al mateix temps que la sobirania representava una limitació a les intervencions internacionals d’ajut al desenvolupament i a la construcció de pau. En el marc de la Unió Europea, la sobirania nacional ha estat sovint un impediment per assolir majors quotes de cooperació i integració, en particular en els àmbits de la política exterior i de seguretat i defensa.

Les crítiques a concepcions clàssiques de la sobirania han proliferat a la mateixa velocitat que aquesta s’ha vist contestada per actors i forces de naturalesa global i local. Diverses organitzacions que operen més enllà de les fronteres estatals i al marge dels governs s’han constituït en una «societat civil global». Els processos econòmics internacionals, des de les crisis sistèmiques fins a la deslocalització de les empreses, la integració regional o els  mecanismes financers globals, han desafiat les competències estatals.

Al mateix temps, fenòmens socials, com les migracions o la lluita per mitigar el canvi climàtic, requereixen respostes globals que també escapen dels esquemes de la sobirania tradicional. Els problemes d’accés a l’habitatge, la pobresa, l’exclusió social, l’acollida de migrants o la gestió de conflictes són exemples clars de la fusió entre processos globals i locals. Alhora, i en part com a resposta a la desorientació que provoquen aquests fenòmens, moviments populistes i d’extrema dreta d’arreu defensen el retorn a la sobirania estatal.

Les ciutats s’han erigit en actors clau per a la gestió d’aquests fenòmens, en contraposició als estats que impulsen mesures, esquemes i llenguatges ‘des de dalt’ que no necessàriament arriben a la major part de la població ni la beneficien. I en el marc d’estats plurinacionals, les demandes de major sobirania han ressorgit amb força en els darrers anys.

Les crítiques a concepcions clàssiques de la sobirania i l’efecte de processos complexos que dissolen, confronten i en degraden el valor fan necessària una reflexió renovada partint de la pregunta: què és la sobirania?

Per respondre a aquesta pregunta, aquesta jornada, organitzada conjuntament per l’Escola Europea d’Humanitats i el CIDOB, s’estructura en quatre sessions de noranta minuts de durada cadascuna que ajudaran a repensar la sobirania. Cada sessió estarà introduïda per dos ponents que faran una presentació de 20 minuts.

PROGRAMA

Direcció i presentació: Josep Ramoneda, Escola Europea d’Humanitats, i Pol Morillas, CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs)

Primera sessió 

SOBIRANIA POLÍTICA

Dimarts, 26 de novembre de 17.10 a 18.30 h

La sobirania vista des de l’àmbit polític. Hi ha una creixent degradació de la sobirania dels estats en les relacions internacionals per actors i forces de naturalesa global i local. Quines sobiranies cobren importància en un món complex i interconnectat, més enllà dels estats?

Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política a la Universitat del País Basc

Esther Barbé, catedràtica de Relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona

PAUSA-CAFÈ

Segona sessió 

SOBIRANIA SOCIAL I ECONÒMICA

Dimarts, 26 de novembre de 19.00 a 20.30 h

La sobirania entesa com a control sobre circumstàncies vitals, apoderament de grups marginats i capacitat de regular l’economia. Com ens organitzem a escala local, nacional i regional de manera innovadora per garantir aquests drets?

Cristina Sánchez Miret, doctora en Sociologia i directora del Departament d’Empresa de la Universitat de Girona

Quim Brugué, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Girona

Tercera sessió

SOBIRANIA DIGITAL I TEMPS

Dimecres, 27 de novembre de 17.10 a 18.30 h

La sobirania en un context de creixent digitalització. Com ens impacten les noves tecnologies i com podem gestionar-ne les conseqüències? Com podem repensar les formes de vida en societat en un món accelerat i efímer?

Liliana Arroyo,  doctora en Sociologia per la Universitat de Barcelona

Ignacio Escolar, periodista i director de eldiario.es

PAUSA-CAFÈ

Quarta sessió

SOBIRANIA, MIGRACIONS I CANVI CLIMÀTIC

Dimecres, 27 de novembre de 19.00 a 20.30 h

Mentre que el canvi climàtic no respecta fronteres, les polítiques migratòries dels estats aixequen barreres per impedir l’entrada de persones. Es poden proposar noves visions de sobirania per reconèixer la humanitat i dignitat dels migrants, gestionar els recursos naturals i protegir el medi ambient mitjançant solucions col·lectives?

Blanca Garcés, investigadora sènior de l’àrea de migracions del CIDOB

Valeria Bello, sociòloga política

 Compra l’entrada del dimecres, 27 de novembre, aquí.

Amb la col·laboració de: