="80%"> ="80%"> » Què significa progrés avui?
logo

PALAU MACAYA

Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona

facebook twitter twitter

TROBADES

Trobada

Què significa progrés avui?
Josep Ramoneda
Filòsof i periodista
César Rendueles
Xavier Binefa
Expert en Tecnologies de la Informació
Marina Garcés
Filòsofa
Elvira Navarro
Escriptora
Ramón González Férriz
Editor i periodista
Luis Enrique Alonso
Economista i sociòleg
Jorge Riechmann
Mediambientalista i filòsof
Josep Maria Vallès
Catedràtic de Ciències Polítiques
Alberto Santamaría
Poeta, filòsof i teòric de l'art

Dimarts 16 i dimecres 17 de maig de 2017

Quatre sessions d'hora i mitja, dues sessions per dia

SALA MACAYA del Palau Macaya (Pg. St. Joan, 108, 08037, Barcelona)


Direcció: Josep Ramoneda i César Rendueles

 

El format ha estat pensat per afavorir el pensament ortogonal, la conversa interdisciplinar i la interacció amb els participants i el públic. A cada sessió dos ponents faran una presentació de 20-25 minuts, seguida d’una discussió dels vuit ponents amb interpel·lacions del públic. Aforament limitat.

Preguntar-se “Què significa progrés avui?” resulta especialment pertinent en un temps en què la tradició il·lustrada està estancada entre contradiscursos i intents de revitalització. El descrèdit tant de la raó com de la tècnica, a partir dels esdeveniments del segle passat, comporten la descreença en la millora de la condició humana. En aquests temps postmoderns de canvis accelerats, el futur es desdibuixa i, a l’hora de descriure’l, hem passat de la utopia a la distopia. Si bé és difícil negar el progrés científic i tecnològic, en un moment en què el passat es veu cada cop més lluny i costa d’imaginar el futur, atrapats en un present continu, tot són dubtes a l’hora de parlar de progrés econòmic, social, jurídic, polític o moral.

Ni des de les ciències naturals ni des de les humanitats es pot trobar un horitzó de sentit compartit, una imatge de futur a la qual tendir col·lectivament. Llavors, encara resta per respondre la pregunta: en quina direcció anem? I, conseqüentment, a què ens porta: a l’estancament, a la degeneració o a la progressió?

 

Escolta les discussions senceres als àudios de cada sessió:

 

 

PROGRAMA

Una de les grans transformacions que van marcar el final del segle XX va ser la desaparició de la idea de progrés com a ideal regulador de la nostra vida social, de l’art i de la cultura, tant en les relacions internacionals com en l’economia.

Per descomptat ningú dubta que es produeixen avenços en diversos camps, en especial en el de la tecnologia. Tot i això no existeix cap horitzó de sentit compartit que articuli amb coherència aquests processos: el creixement econòmic pot significar una catàstrofe ecològica; les revolucions tecnològiques, un endarreriment cultural.

Durant un temps va semblar que els ideals de fluïdesa, multiplicitat i fragmentació típics de la globalització podien substituir amb avantatges a les velles aspiracions il·lustrades de progrés històric i emancipació. Avui, en canvi, ens enfrontem a una complexa concatenació de crisis econòmiques, polítiques i sòcio-ambientals que alguns intèrprets ja defineixen com una gran regressió civilitzatòria.

Estem en condicions de tornar a articular una idea compartida de progrés que ofereixi una alternativa a aquests processos de retrocés històric?

 

 

 

INTRODUCCIÓ. Dimarts 16 de MAIG, 17.00-17.30 hores

 

Josep Ramoneda. Director de l’Escola Europea d’Humanitats.

César Rendueles. Professor de Sociologia a la Universidad Complutense de Madrid.


PRIMERA SESSIÓ. Dimarts 16 de MAIG, 17.30-19.00 hores

 

Xavier Binefa. Professor del Departament de Tecnologies de la Informació de la Universitat Pompeu Fabra.

Marina Garcés. Professora de Filosofia a la Universidad de Zaragoza.

 


SEGONA SESSIÓ. Dimarts 16 de MAIG, 19.30-21.00 hores

 

Alberto Santamaría. Professor d’Estètica a la Universidad de Salamanca.

Elvira Navarro. Escriptora.

 


TERCERA SESSIÓ. Dimecres 17 de MAIG, 17.00-18.30 hores

 

Ramón González Férriz. Editor i periodista.

Luis Enrique Alonso. Economista i catedràtic de Sociologia a la Universidad Autónoma de Madrid.

 


QUARTA SESSIÓ. Dimecres 17 de MAIG, 19.00-20.30 hores

 

Jorge Riechmann. Mediambientalista i professor de Filosofia a la Universidad Autónoma de Madrid.

Josep Maria Vallés. Catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona.

 


Palau Macaya, passeig de Sant Joan, 108, Barcelona

LOCALITZACIÓ