Preguntar-se “Què significa progrés avui?” resulta especialment pertinent en un temps en què la tradició il·lustrada està estancada entre contradiscursos i intents de revitalització. El descrèdit tant de la raó com de la tècnica, a partir dels esdeveniments del segle passat, comporten la descreença en la millora de la condició humana. En aquests temps postmoderns de canvis accelerats, el futur es desdibuixa i, a l’hora de descriure’l, hem passat de la utopia a la distopia. Si bé és difícil negar el progrés científic i tecnològic, en un moment en què el passat es veu cada cop més lluny i costa d’imaginar el futur, atrapats en un present continu, tot són dubtes a l’hora de parlar de progrés econòmic, social, jurídic, polític o moral.

Ni des de les ciències naturals ni des de les humanitats es pot trobar un horitzó de sentit compartit, una imatge de futur a la qual tendir col·lectivament. Llavors, encara resta per respondre la pregunta: en quina direcció anem? I, conseqüentment, a què ens porta: a l’estancament, a la degeneració o a la progressió?

PROGRAMA

Direcció: Josep Ramoneda i César Rendueles

Una de les grans transformacions que van marcar el final del segle XX va ser la desaparició de la idea de progrés com a ideal regulador de la nostra vida social, de l’art i de la cultura, tant en les relacions internacionals com en l’economia.

Per descomptat ningú dubta que es produeixen avenços en diversos camps, en especial en el de la tecnologia. Tot i això no existeix cap horitzó de sentit compartit que articuli amb coherència aquests processos: el creixement econòmic pot significar una catàstrofe ecològica; les revolucions tecnològiques, un endarreriment cultural.

Durant un temps va semblar que els ideals de fluïdesa, multiplicitat i fragmentació típics de la globalització podien substituir amb avantatges a les velles aspiracions il·lustrades de progrés històric i emancipació. Avui, en canvi, ens enfrontem a una complexa concatenació de crisis econòmiques, polítiques i sòcio-ambientals que alguns intèrprets ja defineixen com una gran regressió civilitzatòria.

Estem en condicions de tornar a articular una idea compartida de progrés que ofereixi una alternativa a aquests processos de retrocés històric?

INTRODUCCIÓ

Dimarts 16 de maig, 17.00-17.30 hores

Josep Ramoneda. Director de l’Escola Europea d’Humanitats.

César Rendueles. Professor de Sociologia a la Universidad Complutense de Madrid.

Primera sessió

Dimarts 16 de maig, 17.30-19.00 hores

Xavier Binefa. Professor del Departament de Tecnologies de la Informació de la Universitat Pompeu Fabra.

Marina Garcés. Professora de Filosofia a la Universidad de Zaragoza.

Segona sessió

Dimarts 16 de maig, 19.30-21.00 hores

Alberto Santamaría. Professor d’Estètica a la Universidad de Salamanca.

Elvira Navarro. Escriptora.

Tercera sessió

Dimecres 17 de maig, 17.00-18.30 hores

Ramón González Férriz. Editor i periodista.

Luis Enrique Alonso. Economista i catedràtic de Sociologia a la Universidad Autónoma de Madrid.

Quarta sessió

Dimecres 17 de maig, 19.00-20.30 hores

Jorge Riechmann. Mediambientalista i professor de Filosofia a la Universidad Autónoma de Madrid.

Josep Maria Vallés. Catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona.