TROBADES
Trobada
Què volen dir les dones?
Elena LosadaProfessora de la Universitat de Barcelona. Literatura i gènere. Josep Ramoneda
Filòsof i periodista Montse Sanjuan
Escriptora Cristina Fallarás
Escriptora Empar Fernández
Escriptora Elena Carreras
Cap del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron Josefina Goberna
Professora del Departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Matern-infantil de la Universitat de Barcelona Isabel Franc
Escriptora Merche Ochoa
Pallassa, actriu, directora i pedagoga
7 i 8 d'abril. Sense públic presencial. El vídeo estarà disponible en breu.
Que les dones (tot i que cal fer servir el terme «dones» amb molts matisos) s’expressen, que ho fan en molts llenguatges artístics i vitals, que tenen una voluntat i un desig de dir coses, de dir-les al món, i que, de fet, les diuen, és una obvietat que fins no fa tant no ho era. La veu de les dones, el seu desig, les seves formes específiques de dolor i de relació amb la realitat, han estat silenciades. Hem oblidat els noms d’escriptores que en el seu temps van ser rellevants i després van desaparèixer arrossegades pel remolí del cànon, com és el cas de Gertrudis Gómez de Avellaneda, tan coneguda al seu temps com José de Espronceda. Escoltem la música de Félix Mendelssohn, però no la de la seva germana Fanny. Han calgut dos-cents anys per tal que l’obra de dues pintores, Sofonisba Anguisola i Lavinia Fontana, dialogui en públic en una exposició al Museu del Prado. Les filòsofes han hagut de lluitar per recuperar el pensament arraconat de les seves predecessores, i ningú no recordava fa 50 anys la contribució d’Ada Lovelace Byron en la creació dels primers models de computació. Aquesta Trobada de l’Escola Europea d’Humanitats porta per títol «Què volen dir les dones?», una pregunta intencionalment ambigua i provocadora. Què volen dir les dones quan parlen de violència, de la que pateixen, de la que són testimonis, de la que fins i tot poden practicar? Què volen dir quan parlen de dolor, de pèrdua i de traïcions del cos que semblen no tenir nom? Què han fet les dones durant la crisi del 2008? Com l’han viscuda i patida? Com han sobreviscut, amb quines ferides o, potser, amb quines victòries? I, com que el món de les dones no sempre és tràgic, també ens preguntarem: de què riuen les dones quan riuen, existeix un humor femení? Aquestes són algunes de les preguntes que les ponents d’aquestes taules de debat es faran i miraran de respondre en aquestes sessions.
PROGRAMA
Direcció i presentació
Dimecres, 7 d’abril a les 17 hores
Elena Losada, professora del Departament de Literatura Portuguesa de la Universitat de Barcelona
Josep Ramoneda, filòsof, periodista i director de l’Escola Europea d’Humanitats
Primera sessió
Dimecres, 7 d’abril, de 17.10 h a 18.30 hores
DIR LA VIOLÈNCIA. REPRESENTACIONS DE LA VIOLÈNCIA EN LA FICCIÓ.
Montse Sanjuan, escriptora
Elena Losada, professora del Departament de Literatura Portuguesa de la Universitat de Barcelona
Debat entre tots els membres de la taula
PAUSA-CAFÈ
Segona sessió
Dimecres, 7 d’abril de les 19 h a les 20.30 h
VIURE LA CRISI. QUAN TOT S’ESBERLA.
Cristina Fallarás, escriptora
Empar Fernández, escriptora
Debat entre tots els membres de la taula
Fi del primer dia
Tercera sessió
Dijous, 8 d’abril, de 17 h a 18.30 hores
DE QUÈ RIUEN LES DONES? REFLEXIONS SOBRE L’HUMOR (FEMENÍ?)
Isabel Franc, escriptora
Merche Ochoa, pallassa, actriu, directora i pedagoga
Debat entre tots els membres de la taula
PAUSA-CAFÈ
Quarta sessió
Dijous, 8 d’abril de 19 h a 20.30 h
DIR EL DOLOR QUE NO TÉ NOM. LA MORT PERINATAL.
Elena Carreras, cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron
Josefina Goberna, professora del Departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Matern-infantil de la Universitat de Barcelona
Debat entre tots els membres de la taula
Fi del segon dia.
Palau Macaya, Passeig de Sant Joan, 108, Barcelona
LOCALITZACIÓ