Hi ha moltes formes de violència. El catàleg de maneres d’atemptar contra la integritat física de les persones és tan extens com dolorós. La seva concreció pràctica acapara les notícies, regira les entranyes i eixampla les pors. Sense restar ni una mica de centralitat a totes aquestes formes de violència que travessen les nostres ciutats, proposem aquí posar el focus en altres manifestacions de la violència molt més subtils, quotidianes i invisibilitzades. Es tracta d’un exercici de l’agressió que es caracteritza no tant per la seva virulència, sinó pels efectes que posseeix en termes de reproducció i legitimació de la desigualtat social creixent. Parlem de violències legislades, violències encarnades, violències fetes arquitectures, violències que penetren el dia a dia de les persones més vulnerabilitzades, en les seves accions i relacions més quotidianes. Formes de violència simbòlica que no es perceben com a tal i que gràcies a això aconsegueixen presentar com a naturals lògiques de dominació que tenen l’origen en el desigual accés a la riquesa i als drets socials bàsics.

La seva imperceptibilitat i el grau d’acceptació (és a dir, la seva incorporació com a dinàmiques normals, que entren dins l’ordre del que es considera lícit, tolerable i de sentit comú) legitima comportaments i pràctiques de dominació, dilueix responsabilitats, amaga les fonts de desigualtat (reduint-les a fets aparentment intranscendents o circumstancials) i, fins i tot, les emmascara, en transferir sentiments de culpa i responsabilitat a les víctimes. Aquesta Trobada busca indagar en totes aquestes altres formes de violències quotidianes, a partir de contribucions des de l’antropologia, la sociologia, la ciència política, la psicologia o la filosofia, per construir un relat coral que qüestioni la naturalització de les lògiques de poder, precisament il·luminant les seves arestes més subtils i invisibles.

PROGRAMA

Presentació

Dimecres, 15 de juny a les 17 hores

Josep Ramoneda, director de l’Escola Europea d’Humanitats

Débora Ávila, antropòloga, professora del Departament de Psicologia i Antropologia Social de la UCM

Primera sessió

Dimecres, 15 de juny de 17.10 a 18.30 hores

Als marges de l’Estat: violència i control social

Laurent Bonelli, professor de ciència política a la Universitat París X; autor de la Fabrique de la radicalité. Uneix sociologie des jeunes djihadistes français (Editions du Seuil, 2018)

Albert Sales, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra; autor de El delicte de ser pobre (Icaria, 2014)

Debat entre tots els membres de la taula

Segona sessió

Dimecres, 15 de juny de 19 a 20.30 hores

Violència institucional: habitar i disputar les institucions

Helen Torres, sociòloga, traductora i educadora

Marta Pérez, antropòloga i investigadora situada

Debat entre tots els membres de la taula

Fi del primer dia

Tercera sessió

Dijous 16 de juny, de 17 a 18.30 hores

Violències encarnades I. Una proposta de lectura des de la decolonialitat

Montserrat Galcerán, catedràtica de filosofia, autora de La bárbara Europa: Una mirada desde el postcolonialismo y la decolonialidad (Traficantes de Sueños, 2016)

Pastora Filigrana, advocada laboralista, sindicalista, feminista, articulista i activista pels drets humans, autora de Pueblo gitano contra el sistema mundo (Akal, 2020)

Debat entre tots els membres de la taula

Quarta sessió

Dijous 16 de juny, de 19 a 20.15 hores

Violències encarnades II. Una proposta de lectura des del feminisme

Cristina Garaizabal, psicòloga, col·laboradora del Centre Municipal LGTBI de Barcelona, ​​autora de Alianzas Rebeldes, el feminismo más allá de la identidad (Bellaterra, 2021)

Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, professora de la Universitat de Girona i autora de Quan cridem els nostres noms (Univers, 2021)

Debat entre tots els membres de la taula

Fi del segon dia